Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de…

Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, des del final dels anys seixanta, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana Ha interpretat obres molt diverses, d’autors Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català Ha actuat també molt sovint a la televisió, tant en obres teatrals com en sèries i telefilms, gairebé sempre per als canals en català Hom pot…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  …

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roxy Films Barcelona, Zoom TV, Visual Group ARGUMENT I GUIÓ LZayas FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Xavier Millán MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Lluís Vidal SO Boris INTERPRETACIÓ Antonio Valero, Vicky Peña, Mercè Pons, Jordi Dauder, Pep Cruz, Pepa López, Miquel Insua, Marian Varela, Pep Martínez, David Cruspinera PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1993 millor actriu secundària, PLópez Sinopsi Sis actors, un director i un guionista de cinema es reuneixen en una casa a la vora del mar Volen assajar amb…

De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis Aïda a…

Campió dels EUA a tretze anys, fou el jugador més jove de la història a assolir 1959 la designació de gran mestre Després d’una sèrie ininterrompuda de victòries, el 1972 es proclamà campió del món en vèncer el rus Boris Spasskij a Reykjavík, triomf que esdevingué simbòlic de la guerra freda a Occident en un esport tradicionalment dominat pels soviètics Des d’aleshores les seves excentricitats arruïnaren la seva trajectòria el 1975 perdé el títol mundial voluntàriament per desacords amb la FIDE amb motiu del matx que havia de disputar amb l’aspirant al títol Antatolij Karpov…

De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827, Bakhčisarajskij fontan ‘La…

Un dels principals exponents de la literatura de ciència ficció a l’URSS la ciència, el progrés i l’humanisme constitueixen la temàtica de la seva obra, presentada amb humor i tocs de lirisme Cal remarcar-ne Šest'spiček ‘Els sis llumins’, 1960, Vozvraščenije ‘El retorn’, 1962, Trudno byt’ bogom ‘És difícil d’ésser Déu’, 1964, Vtoroje našestvije marsian ‘La segona invasió dels marcians’, 1967, Piknik na obo> ine ‘Picnic a la vora del camí’, 1972, portada al cinema per A Tarkovskij el 1979 amb el nom de Stalker , i Les 1981

A deu anys entrà en una escola preparatòria per a ingressar a l’Escola d’Infanteria alhora, estudià piano amb A Herke El 1857 entrà en relació amb Dargomižskij i, gràcies a ell, amb Balakirev, CA K'ui i Stassov, que l’induïren a abandonar l’exèrcit Després d’uns estudis poc aprofundits, es dedicà a compondre, activitat que alternà des del 1861 amb la de funcionari Escriví una primera òpera, Salammbô 1863, i després obres instrumentals i el poema simfònic Una nit a la muntanya pelada 1867 Escriví seixanta-dues cançons, com La nit 1864, amb text d’A Puškin, orquestrada el 1868, L’innocent 1865…