Resultats de la cerca

Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí Al segle XIII passà als Pinós

Situació Torre mestra d’aquesta fortalesa, de base lleugerament rectangular, situada al cim d’una gran roca ECSA - A Roura Castell situat sobre un serrat que s’alça a la confluència de la Matassa amb l’Adasig Tot i ésser bastit al cim d’una roca prominent, és situat al fons de la vall, a molt poca distància del curs dels dos rius Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′12″ N - Long 2° 29′47″ E Anant cap a la masia de Las Albas, prop de l’encreuament de les carreteres que venen d’Ancinhan, Pesilhan de…

Situació Vista aèria de la vila de Belestar, fundada al segle XII i presidida pel seu castell, que té adossada l’església parroquial ECSA - F Tellosa Aspecte de conjunt del castell, avui dia força restaurat, amb l’església parroquial a l’esquerra ECSA - A Roura El poble de Belestar és situat al N d’Illa i a ponent del coll de la Batalla, frontera entre Catalunya i el regne de França des del segle XIII fins al tractat dels Pirineus El castell i els vestigis de l’…

Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…

Sala major del Castell de Peratallada A la baixa edat mitjana alguns senyors van construir, als castells on residien habitualment, palaus al voltant d’un pati, tot imitant els grans casals urbans També els Cruïlles van reformar i ampliar el seu castell de Peratallada Baix Empordà convertint l’antic sector residencial del sud-est en un palau gòtic de planta trapezial Aleshores van aprofitar aquesta sala romànica anterior, que reformaren i cobriren amb arcs de diafragma i un embigat Se sap que en aquest castell sojornà el rei Joan I el 1390 J Burset Torre mestra, castell de Claramunt Durant els…

Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes d’aquest important castell, capital política i militar de la Fenolleda a l’edat mitjana, que coronen el turó que es dreça al N del poble de La Vilassa, nom modern de Fenolhet ECSA - A Roura Façana de llevant de la torre del recinte superior, del segle XIII, amb una sagetera força malmesa ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Fenolhet són escampades en un turó que es dreça al N del poble de La Vilassa nom modern de Fenolhet, situat a l’interfluvi de dos torrents afluents de la Bolzana El castell de Fenolhet es relaciona directament amb el proper…

Situació Extrem de llevant del cos del castell de Sant Martí, que es correspon amb l’església homònima ECSA - J A Adell El conjunt medieval format per l’església i el castell de Sant Martí dels Castells és situat sobre un penyal de roca que força un meandre del Segre, en el límit entre la plana cerdana i l’engorjat del Baridà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Aquesta església donà nom al castell que li feia costat Segurament, al principi fou una simple església castellera que més tard passà a tenir…

Situació Vista de la població emparada en la penya sobre la qual es drecen les escasses restes del seu castell ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una gran roca, al costat del poble S’albira la vall del riu de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Cal entrar dins del poble de Sarroca Al final de la segona plaça que trobarem, hi ha una rampa i un caminet que permeten de pujar fins al cim de la penya on s’alçava el castell JBM-JJBR Història Als segles IX i X el topònim…

La manca de referències documentals als castellsde la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castellde Tírvia i impedir que es tornés a construir El castellde…