Resultats de la cerca

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Situació S’hi arriba per una pista que surt de la Manresana en direcció a Cal Sala a uns 40 m a llevant d’aquesta masia i a uns 10 m de l’esmentat camí es poden visitar aquests cups buidats a la roca, envoltats de camps de conreu i localitzats a uns 646 m d’altitud Mapa 35-14362 Situació 31TCG795171 Forat a la pedra A l’extrem d’una codina d’arenisca es van excavar dos cups Un d’ells és de forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,02 m i una fondària d’1,50 m Conserva a la seva part inferior un forat de desguàs o boixa, situat en un espai més o menys rectangular, limitat per les…

Fou fundada a Barcelona, el 1935, amb l’ànim d’aglutinar tots els clubs existents El primer president fou Lluís Codina Arimón L’any 1960, en el 25è aniversari de la seva fundació, organitzà una aviada des de Porto Portugal, com a Gran Concurs de Resistència, on s’engabiaren més de 800 coloms Entre el 1966 i el 1968, es denominà Federació Catalana d’Associacions de Coloms Missatgers L’any 1985, per commemorar les noces d’or, organitzà una aviada especial de gran fons des de Rekkem-Menen Bèlgica, amb una distància de 1060 quilòmetres en línia recta L’any 2009 tenia 332 llicències

Després de l’afusellament de Paulí Pallàs octubre del 1893 i de les bombes del Liceu novembre del 1893, Archs, juntament amb nombrosos dirigents obrers i coneguts militants anarquistes, fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc Archs, ensems amb Josep Codina, Marià Cerezuela, Josep Sàbat, Josep Bernat i Jaume Sogas, després d’ésser víctima de maltractaments, fou condemnat a mort en el judici del 29 d’abril de 1894 i executat el 21 de maig Abans de morir escriví una carta al seu fill 17 de maig de 1894, on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació…

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

L’Audiència Nacional decreta llibertat sota fiança per a Ferran Jolis i Alexis Codina, membres dels Comitès per a la Defensa de la República CDR detinguts sota l’acusació de terrorisme en l’Operació Judes del 23 de setembre El 20 de desembre van sortir de la mateixa presó de Soto del Real Xavier Buïgas, Xavier Duch i Eduard Garzón, també sota fiança Només queden a la presó Germinal Tomàs i Jordi Ros, que no són deixats en llibertat sota fiança fins el 10 de gener de 2020 L’Audiència Nacional va descartar que els investigats estiguessin en possessió d’explosius, que era l’acusació…

Fill de Francina Boris i Codina , treballà des dels 17 anys en el negoci familiar fins el 1973, que s’establí pel seu compte i fundà un negoci propi dedicat als serveis immobiliaris que, amb el nom de Progrup, esdevingué una de les empreses del ram més importants de l’àrea de Girona Les seves inquietuds culturals el portaren a crear la Fundació Espais Centre d’Art Contemporani de Girona amb la idea que esdevingués en un futur el centre d’art contemporani de la ciutat Donà també suport a la creació d’ El Punt i a la seva continuïtat Des del 2007 una greu malaltia l’obligà a…

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…

Situació Les restes d’aquesta fortificació les trobem sobre un turó, molt a prop de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, vers tramuntana Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 06,3 — y 57,3 31 TDG 063573 Per visitar aquestes restes cal emprendre la carretera C-1411, en la qual, entre Gironella i la Colònia Rosal, es troba, al lloc dit la Plana i a mà esquerra, una pista que en bon estat mena a Obiols El recorregut d’aquesta pista fins a Obiols és d’uns tres quilòmetres El trencall és indicat per un rètol…

S’inicià al CN Masnou i, el 1994, fitxà pel CN Sant Andreu Els seus principals entrenadors han estat Jordi Labori, Toni Codina i José Antonio del Castillo Fou campió d’Europa júnior dels 200 m estils 1999 En categoria absoluta, el 2010 tenia més de vint títols de campió d’Espanya, tant en piscina llarga com en curta, i una desena de rècords estatals en les proves de 100 i 200 m estils Disputà quatre Campionats d’Europa en piscina de 50 m 2000, 2002, 2004, 2008 i tres en piscina de 25 m 1999, 2000, 2003 Participà en dos Campionats del Món 2001, 2009 i en els Jocs Olímpics de…