Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…

Situació Petit edifici romànic de nau i absis, amb la porta al mur de migdia acompanyada d’obertures tardanes per a fer-hi claror ECSA - A Roura L’església de la Santa Creu és situada a la part més alta del petit poble de Torèn, al peu del castell homònim Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 21’ 3” E Per a arribar-hi, partint de Saorra, cal agafar la carretera D-27, i un cop fets uns 2 km, cal prendre a mà esquerra el trencall de la carretera D-27f, que, en poc menys d’un quilòmetre arriba al poble de Torèn MLIR Història El lloc de Torèn Toresin és esmentat en la documentació…

El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del…

El catèter que hom utilitza habitualment és de polietilè i radiopac i és introduït —sota control radiològic— per una vena del braç o de la cuixa per arribar a l’aurícula dreta, al ventricle dret i a l’artèria pulmonar si el catèter és introduït per una artèria perifèrica, arriba a contracorrent del flux sanguini al ventricle i a l’aurícula esquerres i també a les artèries coronàries coronariografia El cateterisme cardíac permet d’estudiar malformacions congènites del cor, valvulopaties, les pressions i el contingut d’oxigen de les diferents cavitats cardíaques i dels grans vasos, l’activitat…

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

Casal conegut popularment com “el castell”, situat a poca distància al sud de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà Era la casa forta del llinatge dels Serrabou, documentats des del segle XII com a propietaris de diversos alous als voltants de Vilafranca Ponç de Serrabou fou el fundador, al segle XII, de l’hospital de Sant Andreu, a Vilafranca, al qual donà el 1225 l’església de Sant Pere de la Roca i algunes masies i alous L’any 1482, Joan Sirac i de Serrabou adquirí de Sant Miquel de Cuixà, per intercanvi, la senyoria de Llar El seu gendre Joan Cassany, dit Gall, el…

Aquesta església és la parròquia de la vila de Sornian, situada a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí L’esment més reculat del lloc de Sornian es troba en una butlla que l’any 950 el papa Agapit II atorgà a Sant Miquel de Cuixà, on li confirmà un alou que aquest monestir tenia a Sornian Cal esperar fins a la fi del segle XIII per tenir notícia de l’església parroquial de la vila El 1298 Viadera Raolf, de Sequèra, llegà dos sous a l’església de Sequèra i 12 diners a l’església de Santa Maria de Sornian L’edifici actual és del segle XVII

S’anomena preromànic l’art desenvolupat entre l’Antiguitat tardana i l’Edat Mitjana pròpiament romànica un art que té les seves arrels en l’expansió creadora de l’època paleocristiana i que prepara i condueix cap a les formes artístiques romàniques Per definir i denominar aquest art que es desenvolupa a Catalunya entre els segles VIII i X no serveixen els termes mossàrab, carolingi , o art de repoblació , que sí que son idonis per a l’art contemporani d’altres regions europees La denominació més àmplia de preromànic correspon, doncs, al moment anterior a la primera arquitectura romànica…

Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…

Fou un dels primers a integrar a l’orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà Al s XV l’acció del superior general, l’humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano Venècia, realitzaren la reforma salvant les divergències entre eremites i cenobites, la unió dels quals fou establerta el 1513 El 1616 tornaren, però, a separar-se La branca cenobítica fou inclosa segles després 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos Els eremites s’uniren al grup fundat…