Resultats de la cerca

Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les…

Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939

Representants dels sindicats i de la patronal Anesco, la principal empresa espanyola de l’estiba, signen un acord que posa fi a cinc mesos de vagues intermitents El conflicte va sorgir amb la reforma del sector exigida per la Unió Europea, que instava a la seva liberalització Els sindicats s’hi oposaven perquè, segons ells, no garantia la continuïtat dels llocs de treball El decret llei de l’estiba va ser aprovat el 18 de maig al Congrés dels Diputats El 13 de juliol, el Tribunal de Justícia Europeu d’Estrasburg imposa a l’Estat espanyol una multa de 3 milions d’euros pel retard…

Deixeble de Gustave Guillaume i Louis Hjelmslev Ha estat professor de la Universitat d’Estrasburg i actualment ho és de la Sorbona de París Ha treballat profusament en diversos camps de la lingüística general Systématique des éléments de relation , 1962 Recherches sur l’analyse sémantique en linguistique et en traduction mécanique, 1963 Vers une sémantique moderne , 1964 Présentation de la linguistique , 1967, de la lingüística hispànica Manuel de philologie espagnole , 1947 Introduction a l’étude de la philologie hispanique Gramática del español , 1971, especialment l’aragonès…

Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…

Fins el 1522 treballà a Augsburg anà després a Estrasburg, on conreà la illustració de llibres, especialment dels clàssics llatins i prerenaixentistes, per a diferents llibreters de la ciutat Una de les seves obres cabdals són els boixos per a illustrar els poemes de Petrarca La crítica actual el considera un dels millors gravadors alemanys i li atribueix la paternitat d’estampes atribuïdes anteriorment a ADürer i a LCranach El seu pare, Hans Weiditz, dit el Vell Friburg de Brisgòvia, segles XV-XVI, escultor, és documentat a Friburg entre el 1497 i el 1510, on féu l’altar dels…

Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el…

Estudià història a la Universitat d’Estrasburg, on es doctorà el 1896 Posteriorment estudià musicologia amb Gustav Jacobsthal, a qui succeí a la universitat i del qual continuà la recerca que havia iniciat sobre la polifonia del segle XIII Fou professor adjunt 1905-10, titular 1912-20 i, finalment, rector 1929-30 de la Universitat de Göttingen Realitzà una de les més grans aportacions a l’estudi de la música medieval amb la seva anàlisi sistemàtica de les fonts més importants de la polifonia dels segles XIII i XIV Figura molt destacada en el món de l’ensenyament, molts dels seus…

Estudià piano amb E Steuermann i teoria amb H Gál, F Salzer i O Jonas Inicià la seva carrera com a docent al Conservatori de Graz 1936-39 En 1939-41 dirigí a l’Òpera de Duisburg i del 1941 al 1943 ho feu al Teatre de l’Òpera Alemanya d’Estrasburg Després d’una breu etapa a Praga, el 1946 tornà a Viena, on es feu càrrec de la direcció musical de la Volksoper fins el 1955, activitat que combinà amb la docència Posteriorment actuà a les òperes d’Hamburg 1955-61, Viena 1962-65 i Kiel 1965-74 Ocasionalment es presentà al Festival de Salzburg i en diversos teatres sud-americans També…