Resultats de la cerca

Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…

Un dels primers documents relacionats amb la música trobats a la ciutat fou obra d’Isidor de Sevilla ~559-636 Aquest autor, en el tercer llibre d' Etymologiarum sive Originum libri XX parla de música i divideix el so en tres categories harmònica, orgànica i rítmica De fet, però, la història coneguda de la música a Sevilla començà amb la dominació àrab segles VIII-XIII Durant aquest període fou un important centre de fabricació d’instruments que proveïa el nord d’Àfrica Després de la reconquesta de la ciutat pels cristians 1248, atragué un gran nombre de trobadors i joglars Alfons el Savi la…

Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal  i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins al 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX, i una figura essencial del renaixement musical català Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona…

Gaiffier, B de 1949  Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954  Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…

En el present article hi és tractada l’evolució musical en els antics regnes hispànics -exceptuant Portugal- des de l’alta EdatMitjana fins a la constitució del modern Estat espanyol i, des d’aleshores fins a l’actualitat Música culta L’Edat Mitjana Els importantíssims estudis d’Higini Anglès sobre els orígens de la música culta hispànica contradiuen amb dades concretes l’opinió generalitzada que li atorgava un paper menor en el desenvolupament de la música durant l’Edat Mitjana Anglès proporciona dades molt eloqüents tot assenyalant que la lírica llatina no litúrgica més antiga és la…

Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres…

Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…