Resultats de la cerca

Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Joventut  i Catalunya Nova , i fou cofundador de societat La Jove Catalunya 1868 Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques 1904—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà obtingué dues violes 1897 i 1901, un premi extraordinari 1905 per una traducció de Veni, Creator , als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular  1920 Fou…

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben…

Fill de l'historiador Jacint Vilardaga i Cañellas , cursà estudis de famàcia i dret a la Universitat de Barcelona Formà part del cos de jutges, del qual demanà excedència Com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral i formà part de la comissió que elaborà la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960 Estudià la llegenda i la història i publicà diversos treballs, entre els quals El mercado dominical de Berga 1928, Memoria sobre agronomía, Queralt, Reseña histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de…

Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà

Fundada el 1898 sota la direcció de Víctor Brossa, fou presidida per Josep Maria Folch i Torres 1900, i posteriorment per Eduard Vidal i Riba L’any 1901 van organitzar un acte dedicat a Artur Osona i l’any següent homenatjaren Jacint Verdaguer com a promotor de l’excursionisme d’altura L’any 1902 es fusionà amb dos grups excursionistes de Barcelona anomenats el Sometent i el Renaixement per constituir l’Aplec Catalanista Aquest nou grup mantingué certa activitat en el camp de l’excursionisme científic i divulgatiu, però amb els anys l’activitat va anar decaient i es dissolgué El…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…

Vida i obra De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes , 1880, i, publicats amb el pseudònim de…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i  Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’…

Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa