Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista de divulgació publicada a Perpinyà entre el 1921 i el 1951.
Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó
Història de la Boxa Catalana
Boxa
Publicació en dos volums sobre la història de la boxa a Catalunya.
Escrita per Juli Lorente Segura, expúgil i àrbitre internacional de boxa Comprèn dos volums cronològicament consecutius editats el 1996 per Tot Editorial L’obra inclou una introducció als orígens de la boxa en les antigues olimpíades i una retrospectiva sobre els inicis d’aquest esport a Catalunya Conté una relació de tots els combats i campionats amateurs i professionals disputats a Catalunya i s’acompanya d’un ampli recull de fotografies
Centre Ciclista de Lleida
Ciclisme
Club de ciclisme de Lleida.
Fundat al principi de la dècada de 1940, n’assumí la presidència honorària Juli Montull Coorganitzà la primera edició de la Volta Ciclista a Lleida 1942 juntament amb l’Obra Sindical d’Educació i Descans Durant els anys quaranta i cinquanta organitzà diverses competicions internacionals de ciclisme de pista al velòdrom de Lleida Un dels seus membres més destacats fou Jaume Calucho, guanyador de la Volta a Lleida 1945, 1948
Pere Desvalls
Cristianisme
Cardenal, de família catalana, conegut a Itàlia amb el nom de D’Isvaglia o D’Isvaglies.
Protonotari apostòlic i governador de Roma, Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Reggio de Calàbria 1497 i cardenal 1500 En 1500-08, fou legat a latere davant dels reis d’Hongria on li fou atorgada la diòcesi de Veszprén i de Polònia Fou també home de confiança de Juli II, el qual li concedí l’administració de la diòcesi de Messina 1510 i la legació de Bolonya, on deixà grat record
guàrdia suïssa
Militar
Cos militar al servei del papa, reclutat tradicionalment a Suïssa.
Creat per Juli II 1506, les darreres reglamentacions de Pius X 1914, Joan XXIII 1959 i Pau VI 1965 n'especifiquen les finalitats custòdia personal del papa, vigilància dels ingressos a l’estat del Vaticà, servei a la capella pontifícia i custòdia del conclave durant la seva celebració És integrada, a més d’un capità, per tres oficials, vint sotsoficials i cinquanta alabarders Guàrdia de gala, l’uniforme és atribuït a Miquel Àngel
Museu Municipal d’Alacant
Museu
Museu creat l’any 1978 per l’ajuntament d’Alacant a partir de la donació feta pel pintor Eusebi Sempere.
Situat a la Casa de l’Assegurada, construïda el 1685 com a dipòsit de blat de la ciutat, les colleccions del museu són formades per art contemporani, bàsicament gravat i pintura Hom hi pot contemplar obres de Víctor Vasarely, Joan Miró, Antoni Tàpies, Juan Gris, Juli González, Equip Crònica i molts d’altres, a més de l’obra de Sempere Quant a escultura, hi ha obres de Gargallo, Chillida i altres artistes del s XX
Joan III de Navarra
Història
Rei de Navarra (1484-1516).
Fill d’Alà I, duc d’Albret, es casà el 1484 amb la reina Caterina I de Navarra Signà, amb Lluís XII de França, el tractat de Blois, raó per la qual fou excomunicat pel papa Juli II Ferran el Catòlic, animador de la Lliga Santa, aprofità aquesta circumstància per a envair Navarra Joan III fugí a França i abandonà l’Alta Navarra, que fou ocupada per les tropes del duc d’Alba
ducat de Sermoneta
Història
Títol concedit pel papa Alexandre VI, el 1501, al seu net Roderic d’Aragó i de Borja (dit també de Borja i d’Aragó), duc de Bisceglie, sobre la senyoria i castell homònims, prop de Roma.
Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília
Bògud
Història
Rei de la Mauritània occidental, documentat a partir del 49 aC.
Intervingué en les lluites civils romanes, de primer a favor de Juli Cèsar després, quan la guerra del segon triumvirat fou favorable a Antoni, envià forces a través de l’estret de Gibraltar contra els partidaris d’Octavi, que dominaven el sud d’Hispània Després del triomf d’Octavi a Occident, fugí a la Mediterrània oriental i fou assassinat a Messènia l’any 31 aC Els seus estats passaren a Boccus II
L’illa de l’holandès
Cinematografia
Pel·lícula del 2000; ficció de 107 min., dirigida per Sigfrid Monleón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, Nisa Emilio Oviedo REFERENT LITERARI Basat en la novel la homònima de Ferran Torrent GUIÓ SMonleón, FTorrent, Teresa de Pelegrí, Dominic Harari FOTOGRAFIA Andreu Rebés color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rafael Jannone MUNTATGE Joaquín Ojeda, Marisol Nievas i Albert Manera so MÚSICA Pascal Comelade, José Manuel Pagán SO Daniel Fontrodona, Pablo Sanz INTERPRETACIÓ Pere Ponce Lluís Dalmau, Cristina Plazas Feli, Feodor Atkine Patrice El Belga , Juli Mira dr Ferrús, Roger Casamajor Rafael…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina