Resultats de la cerca
Es mostren 599 resultats
Nausica
Teatre
Obra teatral de Joan Maragall basada en el tema homèric i d’inspiració goethiana, escrita a Caldes d’Estrac durant els estius del 1908 al 1910.
L’obra, d’accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l’autor Fou estrenada el 1912 Carles Riba prologà l’edició d’aquesta obra amb un estudi important 1936, que fou després la seva tesi doctoral La lectura d’aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12 de maig de 1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat Autònoma de Barcelona
Ciutadans pel Canvi
Partit polític
Moviment polític inscrit com a partit al gener de 1999, que aglutinà sectors partidaris de la candidatura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat.
Àngels Hernández en fou el primer secretari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any dins de les candidatures del Partit dels Socialistes de Catalunya i en foren elegits 15 diputats
Carles Gasòliba i Böhm
Política
Polític.
Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys,…
hexàmetre
Literatura
Vers de sis peus, tradicional de l’epopeia grega i romana, usat també en la poesia religiosa (oracles i himnes), en la didascàlica i en l’elegíaca.
És constituït per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps un de fort seguit d’un de feble Els dos temps són quantitativament iguals però, així com el primer ha d’ésser una síllaba llarga, el feble pot ésser format d’una de llarga espondeu o de dues de breus dàctil El cinquè peu és sempre format d’una de llarga i dues de breus, i el sisè o final és sempre de dues síllabes essent sempre indiferent la quantitat de la darrera Presenta l’esquema següent &esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆ És un vers recitatiu, i a mesura que fou utilitzat, d’Homer a Nonnos, anà…
Editorial Gustau Gili
Editorial
Editorial fundada el 1902 a Barcelona per Gustau Gili i Roig, que la dirigí fins a la mort (1945).
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres…
Joan Garí
Història
Protagonista d’una llegenda montserratina situada en temps de Guifre el Pelós.
Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439, però sembla…
Ramon Pla i Arxé
Literatura
Professor i crític literari.
Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979, Hoja del Lunes 1981-82, Avui…
,
Josep Huguet i Biosca

Josep Huguet i Biosca
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, llicenciat en història contemporània Vinculat de jove a l’escoltisme, inicià la seva activitat professional dirigint una empresa d’enginyeria i dedicant-se a l’ensenyament Militant independentista històric, entrà en política en ple franquisme El 1970 ingressà a la Unió Socialista del Bages, el 1973 al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i set anys després a Nacionalistes d’Esquerra El 1989 entrà a formar part d’una Esquerra Republicana de Catalunya en ple procés de renovació i passà a formar-ne part de la direcció Després de representar la…
Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la…
,
Ramon Tor i Deseures
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina