Resultats de la cerca

A causa dels efectes negatius del tabaquisme de la mare sobre el desenvolupament del fetus, els nounats fills de dones fumadores pesen per terme mitjà uns 200 g menys que els de les dones no fumadores La freqüència de nadons amb pes inferior a 2500 g és pràcticament el doble entre els fills de mares que van fumar durant la gestació que entre la resta d’infants Com ha estat esmentat en altres capítols, el baix pes en néixer és considerat un indicador del perill que té l’infant de sofrir determinats trastorns Així, per exemple, s’ha comprovat que els fills de dones que van fumar…

Situació Una vista de la muntanya, coronada pel santuari de la Mare de Déu del Mont Als peus de la fotografia, les ruïnes del monestir de Sant Llorenç de Sous, que donà origen a l’església J Todó-TAVISA El santuari de la Mare de Déu del Mont, damunt un espadat, corona el cim del turó de la Mare de Déu 1115 m d’altitud, en una muntanya que forma part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda El relleu assoleix el cim pel coll de Joncanat, on neix un afluent de la riera de…

Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí…

Aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges santjoanistes d’Alguaire Es tracta d’un edifici gòtic Un cop establertes les monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia hagut un temple anterior En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi contribuïren diverses institucions eclesiàstiques Hi ha constància que al juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant…

Situació Capella que presidia un antic hospital de camí ral, molt modificada per reformes tardanes i ara totalment abandonada ECSA - A Roura Antic santuari situat al terme de la parròquia d’All, entre la carretera de la Seu N-260 i el riu Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG043935 Per a anar-hi, cal agafar un camí carreter que surt del quilòmetre 170,5 de la carretera N-260 i que es dirigeix vers el sud-est Després d’uns 600 m s’arriba al temple RMAE Història Aquesta església era la capella d’un hospici o hospital de viatgers del camí de la Seu per la Solana Quadres era considerada als segles…

Propera a l’antic castell de Port, erigit, segons es diu tradicionalment, en un puig de migdia de la muntanya de Montjuïc, es bastí la capella de Santa Maria de Port, de la qual consta l’existència a la tercera dècada del segle XI Segons un document datat l’any 1031, Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, féu un llegat de blat per a la dedicació de la dita capella Aquesta primera referència escrita ha fet pensar a alguns autors que fou la mateixa Ermengarda, esposa del vescomte Geribert de Barcelona, qui fundà l’esmentada església de la fortalesa de Port, propietat dels…

Situació Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG940575 S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta També hi puja un antic camí des de Calladrons JBP Història Les referències al lloc de Terrers són insegures Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir…

El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “ serra de Aguilare ” A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII Posteriorment, les notícies són exigües, però,…