Situació
Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns.
ECSA - J.A. Adell
El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG940575.
S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta. També hi puja un antic camí des de Calladrons. (JBP)
Història
Les referències al lloc de Terrers són insegures. Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir Gombau amb el seu fill Pere Mir i la seva esposa Sança vengueren al bisbe Llop de Roda el castell de Kanalelgs pel preu de 1 500 mancusos d’or de València. Hom pensa que aquest castell devia estar situat a la capçalera del barranc de Terrers, de manera que aquesta fortalesa, amb el nom de Canalets, s’emplaçaria, aproximadament, en l’actual indret de Terrers. Sigui com vulgui, hom sap que des de molt antic l’església de la Mare de Déu de Terrers gaudí de gran devoció entre la gent del rodal. En aquest sentit, l’erudit J. Moner i de Siscar reporta la troballa d’una imatge de la Mare de Déu per una pastora a la capella de la casa Terrers. D’altra banda, segons una relació que feu l’inquisidor en les alteracions ribagorçanes produïdes a mitjan segle XVI, “mataron al santero de Nuestra Senyora de Terrés que es una casa muy devota, con un arcabuzazo, a los pies de la imagen”. Certament hi havia dependències adossades on vivia un ermità que tenia cura del santuari. Tradicionalment, s’hi feia un aplec el 15 d’agost, i durant l’àpat hom repartia almoines i queviures entre els pobres; aquest costum ha persistit fins a l’actualitat en la celebració del dilluns de Pasqua. (JBP)
Església
En la seva forma actual, l’església de la Mare de Déu dels Terrers és un edifici de factura gòtica tardana, amb afegits posteriors, que aprofita la part de llevant —amb un absis semicircular— i part del mur sud d’una construcció alt-medieval. Aquesta part presenta signes evidents d’haver sofert una ensulsiada molt important, que provocà l’enrunament de la part nord de la nau i l’esberlament del semicilindre absidal.
Arran d’aquesta ensulsiada es reconstruí el temple; es cobriren la nau i l’absis amb voltes de creueria, es paredà la finestra absidal d’una sola esqueixada i es reconstruïren els murs, en els quals s’aprecia l’aprofitament de materials de l’edifici original.
Els paraments de l’edifici primitiu presenten un aparell de carreus escodats, de forma rectangular, col·locats horitzontalment de forma molt ordenada, en filades uniformes, que palesen les formes constructives pròpies del segle XII. En la darrera restauració que s’hi va practicar es va deixar l’edifici exempt de construccions afegides, i la porta, situada al mur de migdia, va ser traslladada als peus de l’edifici. (JAA)
Bibliografia
- Moner, 1878-80, vol. IV, pàg. 196
- Yela, 1932, pàgs. 65-66
- Chesé, 1972, doc. 503