Resultats de la cerca

S’inicià al Club Atletisme Montornès a les ordres d’Esteban Giménez El 2000 feu el salt al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat per entrenar-se amb Luis González Molina Aconseguí tres títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 2002, 2003, 2005 i dos de 400 m llisos en pista coberta 2004, 2005 Milità a les files de l’Integra2 l’Hospitalet 2000, 2001, 2002 i al Carrefour-Lleida 2002-07 També fou internacional amb la selecció catalana Acabada l’etapa d’atleta en actiu, passà a formar part del grup de tecnificació del Club Atletisme Montornès

Actuava de mig i de defensa i començà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida fins a la temporada 1954-55 i a continuació fitxà per l’Hèrcules, que a final de campanya el cedí al Linares Tot seguit milità quatre temporades en l’Sporting de Gijón 1956-60, dues al Màlaga 1960-62 i una al Melilla 1962-63 A primera divisió, amb el Lleida, l’Hèrcules i l’Sporting, disputà un total de 83 partits i marcà 8 gols

Fundat el 1927, nasqué com a club continuador de la Unió Esportiva Sallent, creada l’any 1920 El seu primer president fou Jaume Escaler Cal destacar que el futbol havia estat introduït al municipi al principi del segle XX per l’enginyer industrial Valentí Morral i Puig El club visqué la seva època daurada durant la segona meitat dels anys cinquanta, en què el primer equip milità quatre temporades a tercera divisió 1957-60 Jugava al camp de la Costeta i des del 1970 celebrà els seus partits al Camp Nou Municipal de Sallent Té equips en categories inferiors

Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà…

En 1892-1912 fou cònsol britànic a diversos indrets de l’Àfrica portuguesa, del Congo i del Brasil A partir del 1913 milità en el moviment independentista irlandès Iniciada la Primera Guerra Mundial, passà a Berlín a través dels EUA per tal d’obtenir l’ajuda alemanya El 1916 s’embarcà en un submarí alemany vers Irlanda, acompanyat d’un vaixell carregat d’armes, que fou capturat pels anglesos Casement fou fet presoner a les costes de Chiarraí, dut a Londres, jutjat, penjat i enterrat com a traïdor Les seves restes foren solemnement reenterrades a Dublín el 1965

Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla 1904 i de Barcelona 1906-44, i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida 1923 i s’oposà a la política catalanista Fou degà 1926-30 del Collegi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux maig del 1935 Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho 1932 i La propiedad…

Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’ECastelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari

Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó