Resultats de la cerca

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica

Filla del comte Bernat Ramon I, esdevingué comtessa per mort successiva del seu cosí germà Arnau Mir I 1174, del fill d’aquest, Ramon V 1177, i de la filla d’aquest darrer, Valença Vídua, probablement d’un noble del llinatge dels So, féu donació del comtat a Alfons I de Catalunya-Aragó, la qual ratificà el 1192

Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic La primera notícia de l’església correspon a la llista de parròquies del final del segle X o l’inici de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on entre les parròquies de la vall de Lord figura la de Besora “…

L’exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs i Ferret, presideix la Institució Francesc de Borja Moll, fundada amb la intenció de salvar els fons de l’editorial, que es trobava en situació concursal des de l’octubre del 2014 En la institució hi participen Toni Mir, expresident de l’Obra Cultural Balear, i el sociolingüista Isidor Marí

A Barcelona rebé lliçons de Joaquim Mir i Ade Cabanyes S'establí a Albacete i, des del 1932, a Alacant, on es dedicà a la decoració El 1939 abraçà definitivament la pintura exposà a Barcelona, València, Albacete i Bilbao El 1953 féu una gran exposició a Alacant El 1959 obtingué un primer premi provincial per Port en repòs de la diputació d’Alacant

Format a les escoles oficials de belles arts de Barcelona, al Paular i a Florència Fou catedràtic de dibuix de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Pintà molt a Mallorca, concretament molt sovint a Deià La seva obra, d’un naturalisme lluminós i convencional, deriva del darrer Mir i li valgué una notable acceptació per part del públic

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials

Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola

Duia per subtítol Revista mensual de tenis, golf, bridge, polo, esquí, vela, tiro Dirigida per B Plaja, hi collaboraren els millors especialistes dels esports tractats Carles Sindreu i J Mir Servaten tennis, Norman C Cinnamond polo i hípica, Nadir vela i Josep M Guilera i Lluís Dupré esquí, a més dels fotògrafs Casa i Sagarra Al desembre del 1950 n’havien sortit 51 números