Resultats de la cerca

En la guerra contra Napoleó lluità amb l’Empecinado Fou fet presoner pels francesos a Tamajón 1812 i, després, collaborà amb ells El 1822 lluità per la causa absolutista i capturà Bessières a Zafrilla 1825 En morir Ferran VII, s’afilià a la causa liberal i, en la primera guerra Carlina, actuà al front de la cavalleria cristina

Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó

Parlamentari liberal, fou ministre quatre vegades Fou partidari de l’emancipació dels EUA, de la igualtat de drets civils a Irlanda i de les reformes constitucionals a Anglaterra S'oposà al despotisme del rei Jordi III, defensà la Revolució Francesa i atacà l’imperialisme de Napoleó Hom li deu l’abolició de l’esclavitud per part del parlament britànic

Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran

Lluità a Àfrica i a Itàlia 1849 Fou ajuda de camp de Napoleó III Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell 1870

Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840

Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX

Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821