Resultats de la cerca

Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de SantPere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431…

El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella feu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada…

Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…

La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics…

Ha donat nom a una partida del terme

El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de…

Antic lloc de moriscs 43 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Alfàndec, restà despoblat a l’expulsió

Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell