La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba.
Ernest Costa
La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses (2.17), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen. Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits grups de basses. En aquestes, encara hi viuen notables espècies aquàtiques, com ara la molsa Ricciocarpos natans, la falguera Marsilea batardae i alguns gasteròpodes endèmics del País Valencià (Chondrina avenacea arigonis, Unio elongatus valentinus, Psilunio littoralis umbronatus). A l’ictiofauna hi dominen espècies introduïdes que semblen haver accelerat l’extinció del fartet i el samaruc; tot i això, es pot parlar de l’existència de bones poblacions d’espinós o punxoset i de llopet comú o raboseta. Respecte a les aus aquàtiques, encara resta a la zona un nombre notable de parelles nidificants de cabusset, martinet menut i cames-llargues; d’altra banda, hi ha testimonis de la presència dels ànecs xarrasclet o roncadell i griset. A la rodalia de la marjal, a la serra de Xeresa, es troba l’única localitat coneguda del cargol endèmic Oestophora boscae jeresae.
El pla de les Raboses domina per sobre la banda esquerra de la desembocadura del Xúquer, coneguda popularment com «la muntanyeta de Cullera». Al paisatge destaquen les màquies de margalló i llentiscle, hàbitat del gasteròpode Oestophora kuiperi. La joia botànica d’aquest indret és la població de l’ensopeguera endèmica Limonium dufourii, la més gran de les conegudes fins ara, tot i que no arriba a més de 20 exemplars. Cal destacar també el fort valor arqueològic i cultural del pla, amb antigues fortificacions, l’ermita i el castell principals de Cullera. Malgrat aquests valors naturals i culturals, la degradació progressiva del pla de les Raboses és cada vegada més accentuada, i és del tot convenient la seva protecció.