Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva

Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma i València Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca Ensayo histórico-toponímico , inacabada quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960 Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué el poema patriòtic en castellà Son Berga , dedicat a José MPemán Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de San Juan

Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància 1842, i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins Passà a Manila, on fundà un Boletín Militar , i en 1883-84 fou capità general de les Filipines Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando 1856

Conreà el paisatge —especialment de Deià, on residí molt temps—, la natura morta, la composició i el retrat Decorà diverses capelles i esglésies La seva obra es caracteritzava per un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme Fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears 1955, de la qual esdevingué vicepresident Fou guardonat amb la medalla d’or del Cercle de Belles Arts 2003 i el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears 2005

Permet incrementar la transparència dels sistemes d’educació superior i facilitar la mobilitat dels estudiants universitaris arreu dels estats que formen part de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES, mitjançant la transferència de crèdits Estableix en 60 crèdits europeus o crèdits ECTS el volum de feina total d’un estudiant a temps complet durant un curs acadèmic Cada crèdit europeu equival a unes 25 o 30 hores, referides no solament a les hores lectives, sinó comptabilitzant també les de pràctiques, les d’estudi o treball personal, etc

Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art

Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858

Estudiant a la Royal Academy, conegué WHHunt, que el féu membre del cercle que fundà més tard la Pre-Raphaelite Brotherhood El seu estil fou, en un primer moment, acadèmic — Pizarro capturant l’Inca del Perú 1846 Victoria and Albert Museum, Londres—, però aviat s’orientà vers la delicadesa i la morbidesa prerafaelites i conreà temes històrics i literaris, bé que a vegades caigué en l’anecdotisme sentimental De la seva època purament prerafaelita, que durà deu anys, cal esmentar Lorenzo i Isabella 1849 Walker Art Gallery, Liverpool i Ofèlia 1852 Tate Gallery, Londres

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i Elementa…

Germà de Joan Sales i Vallès Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi Torres Quevedo del Centre Superior d’Investigacions Científiques pels seus treballs en el camp de les probabilitats Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algèbrica i l’anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics Catedràtic d’estadística matemàtica i càlcul de probabilitats 1958, primer a la Universitat de Granada i des del 1961 a la de Barcelona, fou acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1976