Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
epigenètica
Biologia
Part de la biologia que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència de l’ADN.
Aquests canvis inclouen la modificació de l’estructura de la cromatina mitjançant l’addició de grups metil i la modificació de les histones La formació de modificacions epigenètiques s’ha relacionat amb diversos factors ambientals, com l’alimentació i les experiències individuals, com un mecanisme d’adaptació individual a cada ambient concret La major part d’aquestes modificacions dinàmiques són eliminades durant la formació dels gàmetes, per la qual cosa no es transmeten a la descendència També n’hi ha que es transmeten als descendents i que condicionen llur expressió gènica i d…
bosc tancat
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns es toquen entre elles.
En un bosc tancat el sotabosc conté poques plantes, les quals han d’estar adaptades a la manca de llum Una característica d’aquesta adaptació és la disposició horitzontal de les fulles, que permet una màxima exposició als raigs solars que puguin travessar les branques i les fulles dels arbres que configuren el bosc Els boscs tancats que hi ha a Catalunya són relativament joves N'és una prova la presència, al sotabosc, de plantes típiques de zones obertes, solellades, que hi malviuen Això ens indica que el bosc era més obert en el passat, o que l’espècie d’arbre dominant d’aquest…
Matteo Maria Boiardo
Literatura italiana
Poeta italià.
Escriví, en llatí, Carmina de laudibus Estensium i deu èglogues allegòriques traduí a l’italià obres de Corneli Nepos, Xenofont i Heròdot, i redactà Timone , adaptació teatral d’un diàleg de Llucià, i Istoria Imperiale , seguint les cròniques de Riccobaldo La seva fama es basa, però, en dues obres el cançoner Amorum libri tres , el millor recull líric italià del s XV, el més càlid i sincer, bé que convencional en l’estructura i els temes motius petrarquescs, clàssics, etc, i l’obra cabdal Orlando innamorato , poema cavalleresc en octaves, les dues primeres parts del qual foren…
Gaston Bonnier
Botànica
Botànic francès.
Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma,…
Miguel Ramos Carrión
Música
Dramaturg i llibretista castellà.
El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua,…
Felip Coscolla i Plana
Escultura
Literatura catalana
Teatre
Escultor i dramaturg.
Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als…
,
Brian De Palma
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’una primera etapa underground , The Wedding Party , 1964 s’integrà a la indústria del cinema amb films fantàstics Carrie , 1976 The Fury , 1978, inspirats en l’obra de Hitchcock Dressed to Kill , 1980 Body Double , 1984 o de caràcter cinèfil Blow Out , 1981 A Casualities of War 1988 tractà amb estil efectista el tema de la guerra del Vietman, i feu l’adaptació de la novella de Tom Wolfe The Bonfire of the Vanities 1990 També ha dirigit Raising Cain 1992, Carlito's Way 1993, Mission Impossible 1996, Snake Eyes 1998, Mr Hughes 2000, Mission to Mars 2000 i Femme Fatale…
Joan O’Neille i Rossinyol
Literatura catalana
Autor i crític teatral i poeta en llengua castellana.
Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “La Almudaina…
Gil Rodas Font
Esport general
Metge especialitzat en medicina de l’esport.
Es formà com a metge de l’esport al Centre d’Estudi d’Alt Rendiment Esportiu És responsable dels serveis mèdics de la Federació Espanyola d’Hoquei des del 1993 Durant tres temporades fou metge del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona 2004-07, i la temporada següent passà al primer equip de bàsquet del club Ha exercit la seva feina als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Ha publicat nombrosos articles, sobretot d’aspectes que fan referència a l’adaptació del múscul esquelètic a l’exercici físic, així com d’aspectes relacionats amb…
direcció
Cinematografia
Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
La direcció cinematogràfica pot ésser dividida en dues funcions direcció de producció, que té cura de tots els aspectes financers i econòmics del film producció, i direcció artística , que s’encarrega dels altres aspectes, l’adaptació del guió, el control de la fotografia, la direcció d’actors, la mescla i el muntatge del film És en aquest darrer sentit que el director de cinema esdevé l’autèntic creador i autor del film, i la història de la direcció és la mateixa història del cinema cinematografia De tota manera, en la producció industrial, la direcció cinematogràfica pot restar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina