Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
orla
orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
capada de moro
.jpg)
Vista de la capada de moro de son Catlar (Ciutadilla)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arqueologia
A Mallorca i a Menorca, cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica; les dimensions més freqüents són d’uns 60 cm d’alçària, 50 d’amplària i 40 de fondària.
La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors
seixanter
Tecnologia
Unitat emprada en la indústria de la fusta equivalent a una peça de 60 pams de llargària, 3 d’amplària i 2 i mig de gruixària, és a dir, a 11,662 × 0,583 × 0,485 m.
orella de Judes
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
Vulcano
Vulcano vist des de Lipari
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
la Fuliola
La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
cigró
Cigró
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d’amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.
Fa una lleugera olor de fruita i té un sabor dolç Prospera en boscs, principalment sobre terrenys silicis És comestible Hom el confon amb el sureny
bitlles lleoneses
Les bitlles lleoneses són de fusta tornejada de pollancre o faig i de forma troncocònica
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que es basa en l’habilitat a obtenir la màxima puntuació fent que una bola semiesfèrica faci un recorregut determinat sense tocar les bitlles.
El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide També consta d’una bitlla més petita anomenada miche , de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide El projectil és una bola semiesfèrica mitja bola de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un diàmetre d’entre 13 i 15…
Necròpoli de Rocabruna (Gavà)
Art romànic
Situació Restes humanes de la tomba i de la intervenció arqueològica del 1990 Corresponien a un home de 40 a 45 anys, amb una ferida de probable origen bèllic Museu de Gavà - P Izquierdo La necròpoli de Rocabruna és situada al vessant occidental del turó del mateix nom, prop de la carretera de Gavà a Begues i Avinyonet del Penedès, entre l’antiga església de Santa Magdalena del Sitjar avui de Santa Maria de Bruguers i el nucli urbà de Gavà Actualment l’àrea forma part de la Zona Residencial Nostra Senyora de Bruguers, i és tallada pel carrer de Can Mas Les poques tombes conservades es troben…