Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
bitlla
Tecnologia
Cadascun dels barrots de punta arrodonida, d’un o dos pams de llargada, que van fixats a l’interior del bombo amb l’objecte d’enganxar les pells en rodar aquest i sotmetre-les a un efecte de caiguda.
cookie
Pastisseria
Galeta de forma arrodonida i superfície rugosa que hom elabora amb farina, sucre, mantega o altres greixos i ous, i que generalment conté trossets de xocolata o de fruita seca, originària de la pastisseria dels Estats Units d’Amèrica.
tar
Música
Instrument de cordes pinçades persa de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb el mànec llarg, i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.
espalàcids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de forma arrodonida, potes curtes i proveïdes d’ungles, cua molt curta, cap aixafat, musell en forma de pala, ulls coberts de pell i amb el sentit de l’oïda sense orelles.
Estan adaptats a la vida subterrània i per això són uns formidables excavadors Inclou un sol gènere, Spalax , o rates talp, amb un cert nombre d’espècies distribuïdes pel sud-est d’Europa, l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del sol directes Es…
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
Torre del Papiol (l’Arboç)
Art romànic
Situació Interessant construcció militar, avui mig en ruïnes, que conserva a la seva base algunes filades d’ opus spicatum ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat del Papiol, en una lleugera elevació, al mig del pla Mapa 35-17447 Situació 31TCF832715 Si s’agafa des de l’Arboç la carretera de Banyeres, en la recta que hi ha a la sortida de la primera població, surt a mà dreta una pista que mena, 1,7 km més enllà, a la masia del Papiol i al celler de Sant Ponç JBM Història El lloc del Papiol és documentat per primera vegada l’any 1070 Poc després, el 1076, apareix Guillem Bernat de Papiol…
Habitatge del puig de l’Àliga (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Possible fons de cabana, excavat a la pedra, que forma part dels amplis vestigis d’un poblat alt-medieval construït sota les balmes del pendent del puig ECSA - J Bolòs Restes d’un lloc de poblament que hi ha en unes balmes situades al puig de l’Àliga, davant del torrent i del pujol de la Pòpia, en una petita vall, on no sembla pas que hi hagi hagut mai camps importants Mapa 35-17447 Situació 31TCF876723 Podem seguir la carretera que va de les Masuques a Castellet i, havent passat el riu Foix, agafar el camí del mas Pigot Hem de deixar endarrere aquesta masia i arribar fins on el camí…
Sant Pere de la Gornal (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF821682 Història El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062 Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad , que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163 Així mateix, en una relació d’esglésies dependents de Santa Maria de…