Situació
Possible fons de cabana, excavat a la pedra, que forma part dels amplis vestigis d’un poblat alt-medieval construït sota les balmes del pendent del puig.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’un lloc de poblament que hi ha en unes balmes situades al puig de l’Àliga, davant del torrent i del pujol de la Pòpia, en una petita vall, on no sembla pas que hi hagi hagut mai camps importants.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF876723.
Podem seguir la carretera que va de les Masuques a Castellet i, havent passat el riu Foix, agafar el camí del mas Pigot. Hem de deixar endarrere aquesta masia i arribar fins on el camí carreter passa pel costat d’una vinya i s’acaba. Hem de travessar un camp abandonat que hi ha a continuació i enfilar-nos fins a la carena, que hem de seguir cap a ponent. Quan tinguem el pujol de la Pòpia a migjorn, a 160 m, baixarem cap a la vall que hi ha entre la carena on som i la Pòpia, per un corriol abrupte; les coves són molt a prop. També s’hi pot anar des de Torrelletes. Les balmes són al fons de la vall de la Pòpia, pujant a mà esquerra. (JBM)
Balmes
En una colla de balmes que hi ha a la part alta d’aquesta vall, hi ha nombrosos forats, força desgastats pels anys, diversos dipòsits, encaixos, armariets, bancs i dues sitges, que demostren que en aquest indret hi hagué un lloc de poblament.
La balma principal fa 7, 5 m de llarg. A una alçada de poc més de 3, 5 m, en relació amb les parts del sòl que són anivellades, veiem diversos forats per a encaixar-hi bigues. Suposem que hi havia un habitatge amb una coberta d’un sol vessant. Cal pensar que, a la part exterior de la balma, hi havia un mur fet amb pedres i, potser, amb tàpia. L’amplada màxima de la cambra devia ésser d’uns 3 m. Al costat est hi ha un armariet que fa 140 cm d’alt per 45 d’ample. A la banda oest hi ha un altre armariet gairebé semiesfèric. Al costat seu hi ha un banc que fa 230 cm de llarg per uns 40 d’ample. A part, hi ha altres concavitats fetes artificialment, però més petites. Amb relació al sòl d’aquesta cambra, hom té la impressió que, un cop fet el mur exterior, es degué anivellar amb fustes o terra la part més profunda, fins a assolir el mateix nivell que les parts de la roca allisades.
Una mica més a l’est, trobem una balma petita, amb una longitud de 6, 5 m; a uns 3, 1 m del terra, veiem uns 6 forats. També podem veure diversos forats al terra rocós, rodons. Davant d’aquesta balma hi ha una sitja amb una boca oblonga (de 65 cm × 110 cm), amb un encaix per a la tapa. Actualment, té una profunditat de 110, tot i estar en part plena. Recorda molt les sitges olerdolanes.
Més cap a ponent, hi ha restes a terra d’un dipòsit que fa 100 cm × 120 cm; potser era destinat a un trull. De dipòsits semblants a aquest també en trobem, per exemple, a la vall d’Olèrdola.
En un nivell una mica inferior i més a ponent, hi ha un gran encaix fet a la roca, que fa uns 6, 3 m de llarg per uns 4 m d’ample; sembla que hi va haver una cambra. Hi veiem almenys 7 forats a uns 2, 3 m del terra actual, ben embardissat. A la banda esquerra d’aquest gran encaix, hi ha una sitja amb una boca força arrodonida (amb un diàmetre d’uns 90 cm). Al cim de tot d’aquest espai cobert, hi ha un canalet destinat a desviar l’aigua.
A l’est hi ha una escala formada per uns 10 graons, tallats a la roca, amb una amplada de 40 o 50 cm.
Aquesta balma podia haver contingut els edificis d’una explotació, amb un habitatge i unes dependències. Té forts paral·lelismes amb el que trobem a la vall d’Olèrdola, a les balmes de Cal Ximet. En aquest cas, sembla, però, que no eren pas construccions de diversos pisos (tot i que això no es pugui rebutjar totalment), sinó diverses construccions escampades per aquest espai proper a la balma: una era destinada a les persones, una altra al bestiar, un altre lloc era per al gra, un altre per al vi, etc.
És molt difícil de saber la datació d’aquests hàbitats i, també, quin tipus de gent hi vivia. Com hem dit amb relació a les balmes de Cal Ximet, hem de considerar que, probablement, aquest lloc era habitat cap al segle X. Convé de cridar l’atenció, a més, sobre el fet que les condicions de vida hi devien ésser força difícils, allunyats com estaven els homes que hi vivien del fons de la vall, d’altra banda, molt estreta i rocosa. (JBM-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Virella i Bloda, 1982, pàgs. 273-274
- Virella i Torras, 1983a, pàgs. 93-95