Resultats de la cerca

Feu el seu primer vol el 12 d’abril de 1981 L’any 1998, el transbordador Columbia dugué a terme la missió Neurolab, que tenia com a objectiu l’estudi del cervell i del sistema nerviós central Al transbordador es carregaren 1514 grills, 223 peixos, 152 rates, 18 ratolins i 135 cargols, els quals serviren per a les primeres disseccions que es feren a l’espai Diversos experiments estudiaren els efectes de la microgravetat en els primers estadis del desenvolupament, per això hi viatjaven animals de molt poca edat, però molts d’aquests moriren abans que es poguessin fer les proves Al juliol del…

Aquests torbs absorbeixen una part de l’energia cinètica i provoquen irregularitats, generalment de períodes molt curts i de poca amplitud, en el valor dels elements meteorològics locals Aquest fenomen és important en la capa de l’atmosfera en contacte amb el sòl capa límit La turbulència també té lloc en altres parts de la troposfera i produeix les típiques batzegades en els avions

Bull a 130,5°C, i el punt de fusió és —18°C És obtingut per combustió de l’arsènic metàllic en atmosfera de clor o per destillació del triòxid d’arsènic amb àcid clorhídric concentrat En dissolució aquosa s’hidrolitza a hidròxid arsenós i àcid clorhídric Intermediari en l’obtenció de derivats orgànics farmacèutics i insecticides, és emprat en ceràmica i per a fer gasos metzinosos

La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics

Hom l’obté per cloració enèrgica del benzè i d’alguns alquibenzens És emprat en síntesi orgànica i com a fungicidaPer la seva capacitat contaminant, les seves propietats químiques i la seva persistència en el medi ambient, aquesta substància ha estat catalogada com a compost orgànic persistent COP Estudis realitzats el 2003 indiquen que l’HCB és el COP de concentració més elevada a l’atmosfera

Després d’haver estudiat arquitectura a l’École des Beaux-Arts de París, el 1935 esdevingué deixeble de R Bissière a l’Académie Ranson Contribuí especialment a introduir l’art abstracte en els cercles eclesiàstics Les seves obres, impregnades d’una atmosfera mística, es caracteritzen per la força del colorit És conegut sobretot pels seus vitralls destinats a esglésies i pels seus tapissos de tema religiós

Autodidacte i mestre, fou un dels primers a emprar el landsmål o nynorsk La seva labor periodística exercí una influència considerable en la seva societat, per la renovació cultural de la qual treballà infatigablement Fundador, i director fins a la mort, del periòdic ‘Dølen'', hi publicà la seva obra lírica, d’atmosfera naturalista i tradicional, com a Diktsamling ‘Recull poètic’, 1863 i Storegut ‘El vailet’, 1866

S'expressa normalment pel quocient entre l’energia reflectida pel cos i l’energia que hi incideix depèn, doncs, de la constitució de la superfície reflectora La forta albedo de la Terra és principalment deguda als núvols, l’observació de llur variació, mesurada per satèllit és d’interès climatològic Els altres planetes amb atmosfera presenten una albedo considerable, destacant Venus albedo 0,76, mesurada pel Pioneer-Venus

Dirigí i administrà les revistes La atmósfera 1892-94, dedicada a la meteorologia, i La fotografía práctica 1893-1908, que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’Estat espanyol Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa 1908-30 Publicà Compendio de electroquímica 1927 i Electroquímica general 1927 El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el míldiu i l’oïdi

Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977