Resultats de la cerca

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi estructural…

En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una

Es dedicà a la docència i a la recerca a les universitats de Columbia 1942-47 i Harvard des del 1947, i ocupà alts càrrecs d’assessoria en organismes militars Laboratori de Los Alamos, 1943-45 exèrcit de l’aire, 1947-50 OTAN 1958-59, etc El 1989 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció de la tècnica de separació per camps oscillatoris, destinada a desplaçar els àtoms d’un nivell d’energia a un altre

Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls

Estudià a la Queen's University de Kingston i es doctorà a la Universitat de Colúmbia 1934 Treballà amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan i tingué després un paper important en el desenvolupament nuclear als EUA En 1946-56 dirigí l’Argonne National Laboratory, prop de Chicago, i aviat esdevingué un especialista en el disseny de reactors nuclears Intervingué en el projecte del submarí Nautilus , el primer propulsat per energia nuclear El 1960 rebé el premi Àtoms per a la Pau

Forma un dihidrat que es fon a 245°C amb una mica de descomposició és soluble en èter, no tant en aigua i alcohol Les solucions aquoses són àcides És obtingut per la condensació de l’èster malònic amb urea catalitzada per l’etòxid sòdic La substitució dels dos àtoms d’hidrogen en posició 5 per diversos grups dóna lloc a tota una gamma de productes farmacèutics barbiturat És emprat també com a catalitzador de polimerització i en la indústria de colorants

Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S

Descrit al gener del 1998 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna, se’n crearen tres àtoms mitjançant reaccions nuclears amb isòtops de plutoni 244 i calci 48 El flerovi es descompon en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa La vida mitjana de l’isòtop de flerovi 289 és de 30 segons, i la del flerovi 288, de 2 segons L’actual nom es posà en honor del físic Georgij Nikolajevic Fl’orov 1913-90, descobridor de la fissió espontània de l’urani 

En un sentit ampli, és una tècnica que serveix per a detectar i regular processos quimicofísics amb una precisió de l’ordre del nanòmetre, com ara la deposició de capes de gruix molecular d’una substància En un sentit estricte, fa possible de detectar i de manipular components nanomètrics una molècula, un grup de milers d’àtoms, com és el cas de la microscòpia d’escombratge d’efecte túnel STM o la microscòpia de forces atòmiques AFM, que aquests darrers anys han trobat aplicació en la microelectrònica

Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom