Resultats de la cerca
Es mostren 1841 resultats
Pau de Dalmases i de Vilana
Literatura catalana
Poeta.
Fou canonge de la catedral de Barcelona i membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona Se’n conserven algunes poesies escrites per a diverses sessions acadèmiques celebrades el 1721 ms 186 BC, que revelen la continuïtat entre l’antiga Acadèmia dels Desconfiats i la futura Acadèmia de Bones Lletres Per a l’Acadèmia reconsti-tuïda el 1729 compongué diversos papers en vers i en prosa, en català i en castellà, entre els quals destaca un text en prosa intitulat Se pondera que un savi no deu habitar en lo desert
tècniques de venda
Economia
Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.
Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, per tal d’oferir-li després el producte adequat
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
Edward Frank Willis James
Literatura anglesa
Escriptor i mecenes britànic.
Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a…
‘Abbās Hilmī I d’Egipte
Història
Paixà d’Egipte (1848-54), net de Muḥammad ‘Alī.
Aquest li confià la presidència del consell del Caire i, el 1848, el nomenà representant seu Però ‘Abbās no fou reconegut com a tal fins a l’any següent, a la mort del seu oncle Ibrāhīm Paixà S’oposà a l’europeïtzació del país, però permeté als britànics la construcció del ferrocarril del Caire a Alexandria Mantingué bones relacions amb Turquia el soldà el nomenà paixà i es posà al seu costat en esclatar la guerra de Crimea 1854-55, durant la qual morí assassinat Fou suceït pel seu oncle Muḥammad Sa‘īd Paixà
Bonaventura Canet i Famades
Corredor d’orella i fabricant d’indianes.
Continuador, amb Esteve Canals i Guerau —amb qui s’associà vers el 1739—, de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738 Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743 En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola
Josep Bertran i Ros

Retrat de Josep Bertran i Ros, rector de la Universitat de Barcelona a l’any 1853-55, realitzat per A. Reynés
© Fototeca.cat
Història del dret
Magistrat.
Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní, i pare del jurisconsult Felip Bertran i d’Amat Participà en la guerra del Francès Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona 1841 Com a alcalde, el 1843 gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero El 1844 fou nomenat president de l’audiència i, el 1853, rector de la Universitat de Barcelona Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d’un banc hipotecari 1854
Joaquim Llaró i Vidal
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Fou catedràtic de filosofia a Cervera i de Sagrada Escriptura a Barcelona, i fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona 1815 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura, la física i la cosmografia, publicà articles en El Europeo i la Memoria acerca de la conformidad del sistema copérnico con la Sagrada Escritura 1821, i escriví el tractat Tablas de pesos, monedas y medidas de Castilla, Cataluña y de los romanos, griegos y hebreos , que restà incomplet
Joaquín Ruiz de Porras
Història
Militar
Militar castellà.
Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat
Josep de Segarra i de Baldric
Historiografia
Historiador.
Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina