Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Frederic Garcia i Sánchiz
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Es féu popular per les seves charlas , que, en sentit oratori, el diccionari de l’Academia Española —de la qual fou membre des del 1941— incorporà com a gènere literari Fou un gran propagandista, a Espanya i a Amèrica, de la causa del Movimiento Nacional, i a Manila fundà una càtedra de la Hispanidad A part les seves memòries, Tierras, tiempos y vida 1958 i América, españolear 1963, publicà novelles, teatre, viatges i reculls d’articles, seguint l’estil del Romanticisme preciosista
Francisco Fernández de Villavicencio Arévalo
Dret
Jurista.
Es llicencià en dret a Sevilla i rebé el títol de doctor el 1949 Des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona, i des del 1980, degà de la facultat de dret Estudiós del dret civil català, promogué, i després dirigí la càtedra Duran i Bas de dret civil català Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Elegit membre del Consell Consultiu de la Generalitat, des del 1981 en fou el president
Leopoldo Torres Balbás
Art
Arquitectura
Arquitecte castellà i historiador de l’art.
S'especialitzà en la restauració arquitectònica Fou nomenat arquitecte conservador de l’Alhambra de Granada 1923, de la qual restaurà diverses parts, com també del contigu palau de Carles V, i tècnic conservador del patrimoni arquitectònic nacional 1929 Dirigí innombrables restauracions, però quan 1931 guanyà càtedra a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid es concentrà en la investigació i l’ensenyament de l’art, principalment de l’arquitectura àrab, i publicà nombrosos estudis, dispersos en monografies i revistes especialitzades
Nassau William Senior
Economia
Economista anglès.
Representant de l’escola clàssica, les seves aportacions des de la càtedra d’Oxford creada el 1825 constituïren les bases d’inflexió cap al marginalisme Rebutjà la concepció ricardiana del valor-treball exposant la teoria de l’abstenció, com a justificació dels beneficis perquè la disponibilitat de béns de capital pressuposa el sacrifici de no haver consumit totes les disponibilitats en un moment determinat Publicà Three Lectures on the Value of Money 1829 i Outline of the Science of Political Economy 1836
Cesare Brandi
Art
Restaurador italià.
El 1939 fundà a Roma l’Istituto Centrale del Restauro, que dirigí ininterrompudament fins el 1961, any en què ocupà la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Palerm Desenvolupà una teoria sobre la restauració del patrimoni cultural adreçada sobretot als objectes mobles, especialment la pintura, però que també s’estenia al patrimoni arquitectònic, ja que considerava que a la conservació dels edificis històrics hom pot aplicar els mateixos principis teòrics que a les obres d’art
David J. Gross
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica
Pere Puig i Adam
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid Cursà la carrera d’enginyer industrial i fou professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica matemàtica de la Universitat de Madrid Durant la guerra fou professor a l’Institut-Escola del Parc, a Barcelona Publicà estudis d’automàtica i collaborà en un gran nombre d’obres didàctiques amb J Rey Pastor
Francesc Ferrer i Solervicens
Metge.
Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908 Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa 1914 i a Barcelona 1915, adscrit a la càtedra de Martí Vallejo Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica Collaborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca
Giuseppe Piazzi
Astronomia
Astrònom italià.
Ordenat de sacerdot el 1764, l’any següent se n’anà a Palerm per ocupar una càtedra de matemàtiques superiors El 1791 fundà un observatori astronòmic que situà a la torre del Palau Reial A partir del 1792 inicià una llarga sèrie d’observacions i publicà un catàleg de 7 646 estels el 1801 descobrí el primer asteroide conegut, al qual donà el nom de Ceres A partir de l’any 1817 dirigí la construcció de l’observatori de Capodimonte
Pere Guerau Maristany i Oliver
Industrial i mecenes.
Es doctorà en ciències exactes i fisicoquímiques Dedicat a l’exportació de vi, obrí un gran mercat als vins catalans a l’Amèrica del Sud Contribuí a la fundació de les escoles municipals i del Casino del Masnou Patrocinà l’edició de Las estatuas de Barcelona 1903, de BBassegoda i Amigó, la fundació de la càtedra Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans, i el monument del segon misteri del rosari, de Montserrat 1903 Alfons XIII el creà comte de Lavern 1911
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina