Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Company del clown o pallasso de rostre enfarinat

Debutà com a actor a 15 anys al Festival de Teatre de Williamstown El 1974 es graduà a la Universitat de Cornell i més tard estudià a l’escola d’arts escèniques Juilliard de Nova York Després d’uns quants anys treballant al teatre i a la televisió a la sèrie Love of Life , l’any 1978 Richard Donner l’escollí per a protagonitzar una adaptació del còmic Superman , en un paper que marcaria la seva carrera A més de les tres seqüeles de Superman , rodades els anys 1980, 1983 i 1987, la seva filmografia comprèn, entre d’altres, Somewhere in Time 1980, Monsignor 1982, The Bostonians…

Es traslladà a viure a França amb la seva família, i des dels set anys residí a París Feu estudis a l’escola del Vieux-Colombier i de mim amb Étienne Decroux, interromputs per la Segona Guerra Mundial, en que fou deportat a Alemanya Debutà el 1948 amb el trio còmic Les trois cousins Des del 1950 actuà preferentment en solitari, en monòlegs escrits per ell mateix, i aconseguí un gran renom a tot el món francòfon gràcies a l’habil utilització de l’absurd i a un gran domini de la llengua, que li permetia crear jocs de paraules amb una gran facilitat El 1999 cessà d’actuar en públic…

És considerat un dels pares del còmic europeu i el creador de l’anomenada ‘línia clara’, estil de dibuix caracteritzat per la nitidesa i la precisió, que ha tingut una gran influència posterior en el gènere Començà a publicar historietes vers l’any 1923, en un ambient molt relacionat amb l’escoltisme catòlic El 1929 Hergé creà el personatge de Tintín, protagonista d’una nombrosa sèrie d’aventures a les quals dedicà gairebé la totalitat de la seva vida professional Les primeres historietes, de dibuix espontani i una certa matusseria, són d’estructura narrativa molt simple i…

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

Serví com a organista a l’església de Sant Salvador a Venècia Del 1657 al 1659 ocupà la plaça de mestre de capella a Bèrgam El 1663 es traslladà a Viena, on fou vicemestre de capella de l’emperadriu Elionor El 1667 abandonà Àustria i tornà a Itàlia, on entre el 1669 i el 1677 treballà com a primer organista a Sant Marc de Venècia com a successor de F Cavalli Pels volts del 1678 fou nomenat organista honorari a la cort de Nàpols i, finalment, ocupà la plaça de mestre de capella de la cort 1680 PA Ziani fou una de les figures més rellevants de la primera generació de compositors de l’anomenada…

Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com Lola Arquimbau,…

Amb el subtítol de “La revista que sale los miércoles”, és escrita en castellà, i des dels inicis seguí l’estètica i la tendència política d’ E l Papus 1973-86, revista en la qual collaboraren alguns dels seus autors més destacats Combina text i tires còmiques, i entre els articulistes, guionistes i dibuixants que hi han treballat hom pot esmentar  Oscar , José Luis Martín, Albert Monteys,  Ivà , Jaume Perich ,  Kim ,  El Roto , Manel Fontdevila, Iu Forn i Romeu, entre molts altres Amb un humor càustic i una clara intencionalitat d’esquerres, els temes habituals són l’actualitat política…