Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
caduc | caduca
Botànica
Dit de qualsevol òrgan que cau o desapareix més o menys aviat, com la fulla dels caducifolis o el calze de moltes flors, que es desprèn tot just comença la formació del fruit.
purificació
Cristianisme
A la litúrgia romana, acte de netejar amb el purificador alguns objectes que han estat en contacte amb el sagrat, com el calze i la patena després de les ablucions de la missa.
rombífers
Paleontologia
Ordre de la classe dels cistoïdeus (equinoderms) que aparegueren a l’Ordovicià i s’extingiren al Devonià, caracteritzats pel fet que les plaques del calze, més o menys globós, presenten estructures romboidals ben marcades.
alquequengi
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les solanàcies, de fulles ovades o lanceolades i flors axil·lars blanques; el calze, que és acrescent, i el fruit són d’un carbassa vermellós arribats a terme.
Es fa en clarianes dels boscs humits de la terra baixa
Sant Greal
Cicle llegendari d’origen cèltic, dels s. XII i XIII, entorn del Greal, que narra, a través de les seves diverses parts, les aventures dels cavallers en la recerca del calze del Sant Sopar.
Sant Mateu del Maestrat
L’església de Sant Mateu del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat entre els turons de la serra de Valldàngel, al S i al SE, i la rambla de Cervera al N.
El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…
Les plumbaginàcies
Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra Són herbes o arbusts propis d’indrets…
eufràsia
Botànica
Gènere d’herbes anuals hemiparàsites, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles petites i dentades, amb flors de calze acampanat i de corol·la bilabiada, sèssils i solitàries en l’axil·la de bràctees, i amb fruits capsulars.
voquisiàcies
Botànica
Família de terebintals formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades; de flors hermafrodites, pentàmeres, obliquament zigomorfes o asimètriques, de calze esperonat i amb un sol estam fèrtil, i de fruits indehiscents o en càpsula loculicida.
Consta d’unes 125 espècies, quasi totes de l’Amèrica tropical
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres…