Resultats de la cerca
Es mostren 2380 resultats
Martí Llobet i Palaus
Música
Director i compositor català.
Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a…
John Andrew Stevenson
Música
Compositor irlandès.
Formà part del cor de la Christ Church Cathedral i inicià els estudis musicals a la catedral de Saint Patrick de Dublín Entre les seves òperes, moltes de les quals foren estrenades a Dublín i també a Londres, cal esmentar The contract 1782 i Love in a blaze 1799 Però sobretot fou conegut per altres gèneres musicals de format més petit És autor de nombrosos glees , catches , cançons i duos Publicà Series of sacred songs, duets and trios , collecció d’obres de temàtica religiosa, i A selection of irish melodies, with simphonies and accompaniments, and characteristic words by Thomas…
Max Friedlaender
Música
Musicòleg alemany.
Inicià la seva formació musical com a cantant, però a partir del 1884 s’orientà cap als estudis de musicologia i literatura germànica Es dedicà a la docència, que exercí en diverses universitats, com la de Berlín i Harvard Cal destacar, especialment, el seu treball sobre Goethe, Gedichte von Goethe in Compositionen seiner Zeitgenossen 'Els poemes de Goethe en les composicions dels seus contemporanis', 1896-1916, que és un recull en dos volums d’una sèrie de composisions de diversos autors basades en els textos del poeta L’any 1917 fundà un arxiu de cançons tradicionals alemanyes…
Robert Planquette
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de JLA Duprato Guanyà el primer premi de solfeig el 1867 i el segon premi de piano el 1868 Les seves primeres composicions foren peces per a piano, arranjaments i cançons per als cafès concert de París Una d’aquestes cançons, Le régiment de Sambre-et-Meuse , esdevingué una de les marxes militars més populars de França A partir d’aleshores es dedicà a la composició d’operetes Aconseguí un èxit extraordinari amb Les cloches de Corneville 1887, i obres com Rip van Winkle 1882, Surcouf 1887 o Panurge 1895 el convertiren en un dels autors francesos…
Josep Casanovas i Puig
Música
Compositor.
Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments…
Remei Margarit i Tayà
Literatura catalana
Música
Cantautora i escriptora.
Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies, Remei Margarit canta les seves cançons 1962 i La violoncellista 1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella, Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs Acerca de la mujer 2002, La capsa dels fils Coses del viure 2013 i La gota de agua del colibrí 2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé…
Michael Praetorius
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…
Vitezslav Augustin Rudolf Novák
Música
Compositor txec.
Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…
música d’Irlanda
Música
Música desenvolupada a Irlanda.
Es divideix en la República d’Irlanda, estat independent amb capital a Dublín , i el territori d’Irlanda del Nord, amb capital a Belfast, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya Música culta La informació que es té sobre la Irlanda precristiana és molt minsa, i tampoc no hi ha gaires dades referents a l’Església celta Els exemples conservats de litúrgia de l’Església celta, com el Missal Stowe , revelen no solament la influència gàllica sinó també de la litúrgia hispànica Malgrat la voluntat unificadora de la litúrgia per part de Roma, els cants religiosos cèltics es mantingueren…
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina