Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
literatura macarrònica
Literatura
Literatura escrita en un llatí macarrònic.
Ofereix les primeres manifestacions durant l’edat mitjana, en obres burlesques cants dels goliards, sermons joyeux, farses, etc, i assumeix un aspecte definitiu a la fi del segle XV, a Itàlia, amb el Baldus de Folengo Entre els seus precedents, hom troba els noms de Tifi Odasi amb la Macharonea , Fossa da Cremona, etc Fou conreada en diversos països europeus França, Anglaterra, Països Baixos i Germània, etc A la península Ibèrica, hom troba la Macaronea latino-portugueza 1791 i la Metrificatio invectivalis contra studia modernorum , publicada el 1794 amb el pseudònim de Matías de…
haussa
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup txadià estesa, com a llengua de cultura i de comerç, al Sudan central i occidental.
Constitueix la llengua materna d’uns 15 milions d’individus i és emprada com a segona llengua, després de l’anglès, a Nigèria Modernament és escrita en caràcters llatins boko , bé que l’antiga escriptura àrab ajami és utilitzada encara en obres religioses, i en l’ús privat Les manifestacions literàries, de clara influència musulmana iniciades al s XVIII, són, en general, cants religiosos, tractats de teologia i de dret islàmic Dels literats actuals cal destacar sobretot Alhaji Abubakar, autor de Magana jarice , collecció de contes a imitació de Les mil i una nits
Petar Preradović
Literatura
Poeta croat.
General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica Prvijenci , ‘Primícies’, 1846 Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851, amb les obres èpiques Pvrvi ljudi , ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós i les obres dramàtiques Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi, un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la…
Antoni Maria Peña i Gelabert
Literatura catalana
Poeta.
Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí
,
Elias Lönnrot
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Metge rural, féu reculls de poesia oral el cicle del Kalevala 1835 i Kanteletar 1840, collecció de poesies populars Publicà el primer periòdic en finès, “Mehiläinen” ‘L’abella’ Fou professor de llengua i literatura finlandeses a Hèlsinki, i publicà un diccionari finlandès-suec 1866-80 Escriví Suomen Kansan sananlask ‘Proverbis del poble finès’, 1842, Suomen kansan arvoituksia 'Endevinalles del poble finès’, 1884, Suomen kansan muinaisia loitsurunoja ‘Antics cants màgics del poble finès’, 1880 Amb la seva tasca contribuí a desvetllar la consciència nacional del seu poble i a…
contrafactum
Música
Literatura
Obra vocal en la qual el text original ha estat substituït per un de nou
Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar Així, nombrosos himnes, alleluies i antífones són contrafacta La seva pràctica fou molt freqüent al segle XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al segle XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents
,
enterrament de la sardina

Entrerrament de la sardina a Rubí (2010)
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
Joan Baptista Blazy
Cristianisme
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover
,
Konstanty Ildefons Galcyński
Literatura
Poeta polonès.
Els anys trenta tingué una estreta relació amb l’avantguardisme, especialment amb el grup ‘Kwadryga’ i durant la postguerra fou un dels poetes de més èxit amb reculls com Pieśni ‘Cants’, 1953 i Chryzostoma Bulwiecia podróż do Ciemnogrodu ‘Viatge de Chryzostoma Bulwiecia a Ciemnogrod’, 1954 En les seves obres barreja gèneres i registres molt diversos, amb preferència extrets dels mitjans de comunicació de masses, i mostra una inclinació per l’humor absurd i truculent, palesa també en els seus microdrames, d’entre els quals cal esmentar Zielona Gęś ‘L’oca verda’, 1956
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina