Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
Lluís Sala i Balust
Historiografia
Cristianisme
Sacerdot operari diocesà, teòleg i historiador.
Estudià al seminari de Burgos 1939 i a Salamanca, on es doctorà en teologia 1948 Completà els estudis d’història eclesiàstica i civil a la Gregoriana de Roma i a Valladolid 1957 Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans vicerector del Collegi Espanyol de Roma i prefecte general d’estudis i fou professor a la Universitat de Salamanca, de la qual fou rector 1964-65 Era membre de l’Academia de la Historia 1960 i d’altres entitats científiques És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la Universitat de Salamanca,…
Ferran Alsina i Parellada
Economia
Fabricant i economista.
Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora Fou un dels membres del Centre Català que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya Tingué un paper important a l’assemblea de la Unió Catalanista de Manresa 1892, on, com a delegat per Barcelona, féu un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari A l’assemblea de Reus 1893 presentà la ponència sobre tributació i reclamà la descentralització administrativa i econòmica Autor de Criteri…
Gerty Theresa Cori
Medicina
Bioquímica txeca nacionalitzada nord-americana (1928).
Estudià a la universitat alemanya de Praga on conegué el qui fou el seu marit Carl Ferdinand Cori amb qui dugué a terme les investigacions científiques Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori, el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori, etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb el seu marit Carl Ferdinand Cori i amb Bernardo A…
Fèlix Bernal i Garcia
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona 1946, fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya 1948, membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona 1951 i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales —AVEPA— 1961 Destacà en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca desenvolupada al Mercat Central del Peix de Barcelona 1951-78 Fou cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-73 El 1978 fou nomenat director…
Josep Agell i Agell

Josep Agell i Agell
© Fototeca.cat
Farmàcia
Farmacèutic i llicenciat en ciències fisicoquímiques.
Fundador i director de diverses revistes professionals El mundo farmacéutico , 1902 Farmacia catalana , 1907, autor de treballs analítics i d’un Tratado de análisis químico 1910 Fou president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, vicepresident de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i impulsor i president de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Fundà i dirigí l’Institut de Química Aplicada Fou president de la Societat de Química Industrial, secció espanyola de la Société de Chimie Industrielle Feu treballs de química industrial, i fou un dels principals responsables del…
Jordi Font i Ferré

Jordi Font i Ferré
© Arxiu J. Font
Geografia
Oceanògraf.
Llicenciat 1973 i doctorat 1986 en ciències físiques, l’any 1973 s’incorporà a l’Institut d’Investigacions Pesqueres des del 1987, Institut de Ciències del Mar , adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques , on ha dut a terme la seva activitat científica, i del qual entre els anys 1990 i 2007 ha estat investigador científic i des d’aquest any professor d’investigació És també membre del consell de redacció de Scientia Marina , la publicació de l’ICM Els seus estudis se centren en l’oceanografia física, la dinàmica de la capa superficial oceànica, la mesura de…
Josep Frank
Literatura catalana
Poeta.
Professor a l’institut Gimnàs de l’Alguer i estudiós de llengües com ara el grec i el sard, fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a “Lo Gai Saber” 1869 Uns quants anys més tard fou collaborador d’Eduard Toda, permediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Fou autor de nombrosos poemes en català, que…
Alexander John Ellis
Música
Musicòleg, filòleg i matemàtic anglès.
El seu cognom era Sharpe, però se’l canvià com a agraïment a un familiar que es deia Ellis, del qual rebé una important herència Estudià matemàtiques i filologia clàssica Com a filòleg, els seus escrits significaren un gran pas endavant en l’estudi de la pronunciació de la llengua anglesa Fou aquesta orientació la que el dugué a investigar l’afinació dels sons de les vocals de la seva llengua, i així esdevingué escriptor sobre aspectes científics de la música Destacà amb l’assaig History of Musical Pitch 1880 La seva visió de l’harmonia i el temprament fou controvertida, ja que derivava de la…
interès
Pedagogia
Allò que importa en un moment donat.
L’interès neix de la necessitat i expressa la relació de conveniència entre l’organisme i el medi social que l’envolta Puix que tot comportament és motivat per un interès, els educadors de l’escola activa, i més especialment els sistemes pedagògics de Decroly i de Dewey, organitzen els temes d’estudi entorn dels centres d’interès de l’infant a partir de la llet, per exemple, els infants s’interessen per la vaca, per la fabricació de la mantega, el mató, el formatge, etc Spranger distingeix els interessos teòrics relatius a les activitats racionals i científiques dels econòmics,…
sensibilitat
Fotografia
Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
En una emulsió cal distingir la sensibilitat pròpiament dita o sensibilitat òptica i la sensibilitat cromàtica La sensibilitat òptica depèn de la composició de l’emulsió i és indicada generalment en graus ASA o en graus DIN , o en altres escales, com la ISO , la HD , la Scheiner o la Weston La sensibilitat cromàtica és l’aptitud de l’emulsió a deixar-se impressionar igualment per totes les radiacions de l’espectre De fet, una emulsió sempre és més sensible a uns colors que a uns altres, la qual cosa no té importància més que en algunes aplicacions científiques, puix que l’ull…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina