Resultats de la cerca
Es mostren 2351 resultats
Tenasserim
Divisió administrativa
Regió meridional de Myanmar, entre la mar d’Andaman (W) i Tailàndia (E), que constitueix una província de Myanmar.
La capital és Taroy 10 156 h 1973 Els relleus que la recorren en sentit longitudinal acaben en penya-segats sobre la mar i formen costes rocalloses, abruptes i inhòspites El clima, humit, afectat pel monsó del SW, afavoreix les plantacions d’hevees a les petites planes a la de Moulmein, la més gran, hom conrea arròs Té estany i tungstè Altres activitats són l’explotació forestal i la pesca
Pinatubo
Volcà de les Filipines, a l’illa de Luzon.
Entrà en erupció el 15 de juny de 1991 La quantitat de partícules que envià a l’atmosfera produí diverses alteracions en el clima, que pogueren ésser estudiades amb detall i que permeteren entendre millor el paper dels aerosols en els canvis climàtics L’erupció aturà el progressiu augment de temperatures dels anys anteriors i el contingut en clor féu augmentar el deteriorament de la capa d’ozó
Bonaire

Vista de Bonaire
Donal Boyle (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Petites Antilles (Sotavent), davant la costa de Veneçuela.
És formada per materials cretacis, recoberts en part per dipòsits corallins, i el clima hi és tropical semiàrid El principal recurs econòmic és l’agricultura, que aprofita l’aigua de la pluja, i l’explotació de fosfats i sal, per a l’exportació La capital és Kralendijk Fou descoberta el 1499 per Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci, i el 1634 passà a poder dels holandesos Terminal petroliera
Léman
El llac Léman a la ciutat de Ginebra
© B. Llebaria
Llac
Llac situat a la frontera entre França i Suïssa, de 582 km2, 70 km de longitud i 13,8 km d’amplada màxima.
Dividit en dues parts a l’E, el Gran Llac, i a l’W, el Petit Llac anomenat també llac de Ginebra és format per les glaceres quaternàries Travessat d’E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l’extrem oriental El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics
epifitisme
Ecologia
Relació interespecífica en què l’hostatger no és directament perjudicat per l’epífit, que es limita a utilitzar-lo com a suport.
Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals
CSA
Astronàutica
Sigla de la Canadian Space Agency, amb seu a Mont-real.
La CSA és una agència federal establerta el 1989 amb la finalitat de desenvolupar el sector aeroespacial canadenc Opera una sèrie de satèllits d’observació terrestre, com els RADARSAT, que estudien els canvis del clima terrestre, i el SCISAT, que investiga la capa d’ozó També controla diversos satèllits de telecomunicacions MSAT, NIMIK i ANIK i científics Alouette, MOST La CSA participa en el programa de l’Estació Espacial Internacional
Luigi Capuana
Literatura italiana
Teatre
Narrador, crític i dramaturg italià.
Professor de literatura a Roma i a Catània Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic Cal remarcar-ne Giacinta 1879, Il Profumo 1890 i Il marchese di Roccaverdina 1901 Fou un crític notable Gli ismi contemporenei , 1898 i un representant destacat del teatre sicilià Teatro dialettale siciliano , 1911
Friedrich Ratzel
Geografia
Geògraf alemany, un dels fundadors de l’antropogeografia i de la geografia política.
En una primera època viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica com a corresponsal del Kölnische Zeitung Fou, més tard, professor a les ciutats de Munic i Leipzig Estudià, en particular, la influència de les condicions físiques —clima, sòls, etc — en els fets humans Escriví, entre altres, Die Vereinigten Staaten von Amerika ‘Els Estats Units d’Amèrica’, 1878, Anthropogeographie ‘Antropogeografia’, Stuttgart 1891, Politische Geographie ‘Geografia política’, 1897
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina