Resultats de la cerca

Professor al Collège de France 1873, a partir del 1880 dirigí la missió arqueològica francesa a Egipte Nomenat director del museu de Būlāq 1881-87 i del de Gizeh 1889, fou també cap del servei arqueològic egipci Escriví obres de divulgació, notables per la claredat i la facilitat d’estil Histoire ancienne des peuples de l’Orient classique 1896-99, Essais sur l’art égyptien 1912, etc

Professor de geometria al Gresham College de Londres 1569 i d’astronomia a Oxford 1619 En la seva correspondència amb Neper proposà l’adopció de la base 10 per a les taules de logaritmes , la primera de les quals, amb la nova base, fou publicada amb el títol d' Arithmetica logarithmica 1624 Estudià també certs problemes de trigonometria esfèrica i les seves aplicacions a la navegació

Fou professor al Collège de France des del 1876 i director de l’École des Chartes des del 1882 L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista Romania , on publicà, al costat de texts medievals francesos i occitans, alguns texts catalans És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, entre altres obres importants Fou membre de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres 1884

Preromàntic, el seu caràcter solitari i introvertit es reflecteix en les poesies Hymn to Adversity i Ode on a Distant Prospect of Eton College 1747 Elegy Written in a Country Churchyard ‘Elegia escrita en un cementiri rural’ palesa un refinat lirisme sepulcral Altres obres seves són The Bard 1757, The Fatal Sisters i Descent of Odin 1757, inspirades sobretot en la literatura escandinava medieval

Estudià a l’escola de Rugby i al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on es graduà en filosofia clàssica 1887 Collaborà amb Cecil Reddie a l' escola d'Abbotsholme i el 1893 fundà l’escola nova new school de Bedales Considerà molt important per a l’educació la influència de l’ambient Escriví Bedales, a pioneer School 1927, A School-master's testament 1937

Estudià cant i orgue al Royal College of Music de Londres i entrà al cor del Festival de Glyndebourne Treballà a les companyies de la Welsh National Opera i el Covent Garden fins el 1971, que inicià la seva carrera com a solista Cultiva el lied i l’òpera i destaca tant en el repertori mozartià com en l’obra dels autors anglesos, en especial de Benjamin Britten

Fou professor i investigador, a l’Emmanuel College de la seva ciutat natal S'especialitzà, juntament amb el seu deixeble George Porter, en la provocació, l’observació i el mesurament de reaccions químiques ultraràpides mil milionèsims de segon i en l’estudi de les variacions de l’equilibri químic sota petits impulsos elèctrics Compartí el premi Nobel de química de l’any 1967 amb Porter i l’alemany Manfred Eigen

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946

Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a Anglaterra Sunderland College of Arts Des de l’any 1971 és professora de la seva especialitat a l’esmentada escola barcelonina Exposà per primera vegada l’any 1978 En les seves creacions experimenta amb les possibilitats que ofereix el fang, bé creant formes suggeridores bé realitzant làmines —a voltes plegades— en les quals sobresurten els valors texturals i cromàtics