Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Joan Pere Cavaillé
Música
Orguener d’origen llenguadocià.
Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…
Johannes Bedyngham
Música
Compositor anglès identificat amb John Boddenham.
Fou alumne i membre del cor del Winchester College i, després, del New College a Oxford, on es graduà en dret civil 1449 i canònic 1455 En 1457-58 era sagristà de la collegiata de Sant Esteve, a Westminster, càrrec que sembla que ocuparen diversos compositors notables No es tenen notícies seves més enllà del 1459 Actualment és un compositor discutit, perquè moltes de les seves obres són atribuïdes a G Dufay, J Dunstable i W Frye És autor de dos cicles de la Missa a tres veus que transmet el Codex Trento 88 el primer cicle parodia la balada de Binchois Dueil angoisseux , i de l’altre es…
Ernest Villar i Miralles
Música
Director d’orquestra i compositor valencià.
Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela Normal de…
Manuel Climent i Cavedo
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F Chopin, DFE…
Rafael Anglès
Música
Organista i compositor de la Franja de Ponent.
Vida Al principi de la seva carrera ocupà el lloc de mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó i posteriorment fou organista de la catedral de València en substitució de Vicente Rodríguez, càrrec que ocupà des del 1762 fins a la seva mort Fou també catedràtic de cant pla al seminari de València La seva música fou molt influïda per l’estil de J Haydn Tanmateix, algunes de les seves obres suggereixen encara una manifestació tardana de l’estil barroc De la seva obra destaquen dues sonates, una en mi menor i l’altra en fa major, que el converteixen en un dels primers…
Würzburg
Ciutat
Ciutat de la Baixa Francònia, Alemanya, a Baviera, situada a la riba dreta del Main.
Centre vitivinícola important són famosos els vins del Marienberg, a l’esquerra del Main, té indústries enològiques, cerveseres, químiques, de vernissos, del paper, etc Centre d’ensenyament superior És bisbat catòlic Establerta sobre el lloc d’una antiga fortalesa romana, mencionada per primer cop l’any 704 castellum Virteburch , esdevingué 741 seu d’un bisbat fundat per sant Bonifaci Hom hi bastí una primitiva catedral al lloc on havia estat martiritzat el bisbe irlandès Kilian l’any 689 Els bisbes estengueren aviat llur domini temporal damunt la Francònia oriental i obtingueren 1168 de…
Santa Susanna del Mercadal (Girona)
Art romànic
El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un segle després,…
Johann Franz Xaver Sterkel
Música
Compositor i pianista alemany.
Estudià orgue amb A Kette a la seva vila natal El 1768 esdevingué organista de l’església de la collegiata de Neumünster i alhora decidí iniciar la carrera eclesiàstica Ordenat de prevere el 1774, el 1778 fou cridat pel príncep elector de Magúncia, FKJ von Erthal, per a acomplir funcions de capellà de la cort i professor de música L’any següent inicià un viatge per Itàlia, patrocinat pel seu protector, durant el qual aparegué com a pianista en diverses ciutats transalpines A Nàpols li fou encarregada l’òpera Il Farnace 1782, única incursió del músic en aquest gènere De retorn a Magúncia, es…
Georges de la Hèle
Música
Compositor flamenc, actiu a la Península Ibèrica.
Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els perdé en…
Pablo Bruna
Música
Organista i compositor aragonès, conegut també amb l’apel·latiu d'el ciego de Daroca.
Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i sembla que l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina