Resultats de la cerca
Es mostren 642 resultats
Edward Donnall Thomas
Medicina
Metge nord-americà.
Doctorat per la Harvard Medical School 1946, inicià la seva carrera al Brigham Hospital de Boston Massachusetts, EUA, on s'especialitzà en medicina interna i en hematologia oncològica El 1955 fou nomenat director mèdic del Bassett Medical Center, adscrit a la Universitat de Columbia L'any 1963 entrà a la Universitat de Washington, on fou el primer cap del departament d'oncologia de l'Escola Mèdica, càrrec que exercí fins el 1990 Es retirà l'any 2002 Al començament dels anys cinquanta establí les bases tècniques del trasplantament de medulla òssia en els seus experiments amb gossos Participà…
Sant Pere de Cassovall (Montferrer i Castellbò)
El poble de Cassovall, situat al vessant de Roca Redona, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò El primer esment del lloc, i alhora de la seva església, és de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, on Sant Pere de Cassovall figura entre les donacions fetes a aquest cenobi El lloc de Cassovall, com a lloc de la vall de Santa Cecília o d’Elins, era possessió del vescomtat de Castellbò, i dins de la divisió d’aquest, era integrat al primer quarter La seva jurisdicció civil era del…
Jafudà Bonsenyor
Literatura catalana
Metge i traductor jueu.
Vida i obra Era net de Jahudán de la Cavallería, financer de les empreses del rei Jaume I, i fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret del mateix rei El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahrawi, que podria tractar-se de l’avui perdut llibre anomenat Alboquerim Dels ferres Uns vint anys abans entre el 1291 i el 1295 compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs…
Tete Montoliu
Tete Montoliu
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què és conegut el pianista de jazz Vicenç Montoliu i Massana.
Cec de naixement, es formà amb el seu pare, fundador del grup Montoliu Jazz ~1930, i amb Damià Cots Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Don Byas quan aquest residí a Barcelona 1945-47 Formà part del grup barceloní Latin Quartet, i el 1958 actuà en el Festival Internacional de Jazz de Canes Des d’aleshores es dedicà exclusivament al jazz , del qual fou l’intèrpret més destacat dels Països Catalans El 1965 formà un trio amb Eric Peter i Billy Brooks Assolí categoria mundial sobretot a partir dels anys setanta, que desenvolupà una gran activitat internacional,…
Jeroni Moner i Codina
Arquitectura
Waterpolo
Arquitecte i jugador de waterpolo.
Acabada la carrera d’arquitectura, s’installà a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí 1983 Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les installacions olímpiques de rem Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles CECB El 2017, l’Ajuntament de Banyoles li concedí…
,
Guillem d’Efak

Guillem d’Efak
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant i escriptor Guillem Fullana i Hada d’Efak.
A dos anys passà a viure a Manacor Mallorca Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any que s’installà a Barcelona, promogué també activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic Publicà diversos reculls de poemes El poeta i el mar , Madona i l’arbre , premi Carles Riba del 1969, El poeta i la mina , Erosfera , que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes 1965-1993 1993 Conreà també el teatre JOM 1967, premi Ciutat de Palma 1973 per una nova versió en dos actes, La mort…
Xeldo
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància, sobre el límit mateix amb el terme de…
Banda Municipal de València
Música
Banda de música de l’Ajuntament de València, fundada el 1903 per iniciativa de Vicente Ávalos.
Resultat de la fusió de la Banda de Bombers i la Banda dels Veterans de la Llibertat, Santiago López en fou el director fundador i la direcció honorària s’oferí a Salvador Giner Altres directors foren Emilio Vega, Luis Ayllón, Emilio Seguí, Antonio Palanca Villar, Juan Garcés Queralt, Josep Ferriz i Julio Ribelles Brunet Des del 1992 és dirigida pel mestre Pablo Sánchez Torrella Tots aquests directors han aconseguit una gran conjunció i compenetració entre els seus integrants, cosa que l’ha convertida en una de les millors agrupacions musicals del país És una de les poques bandes formades des…
Berenguer de Vilaragut i Mercer
Història
Fill d’Antoni de Vilaragut i Visconti, baró d’Olocau.
Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…
Pere Margarit

Pere de Margarit
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina