Resultats de la cerca

És autor, en llengua francesa, de nombroses peces de teatre — Wodjè, le karamoko , 1940, Kwao Adjuba 1955, La sorcière 1957, etc— d’una gran importància per al desenvolupament del teatre indígena Escriví, també, nombrosos assaigs socioculturals sobre l’Àfrica moderna La mare aux crocodiles Contes et légendes populaires de Côte-d’Ivoire , 1973

És autor d’una sèrie de novelles ambientades en el món dels delinqüents Flukten ‘La fugida’, 1936, Sukkenes bro ‘El pont dels sospirs’, 1937, Kristinus Bergman 1938 Ha escrit també novelles amoroses Intermesso , 1939, psicològiques Det onde øie , ‘El mal ull’, 1940, etc Publicà diversos reculls de contes, especialment Utvalgte noveller 1962

Aladí, fill d’un sastre, és enganyat per un bruixot magribí, que li fa buscar una llanterna màgica soterrada Després de nombroses aventures la troba, i gràcies a la llanterna aconsegueix tot el que desitja Independentment dels altres contes, aquest obtingué una gran difusió en la literatura occidental, especialment en la infantil

Professor a la Universitat de Pequín, fou desterrat per la seva radicalització política participà en la fundació de la lliga d’escriptors d’esquerra 1930 Escriví contes i novelles, formalment innovadors, sobre temes socials Ah Qzheng chung ‘La veritable història d’Ah Q’, 1921 i altres Cal destacar-ne l’assaig Sobre la classe intellectual

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

De formació autodidàctica i encoratjada per Marià Manent, començà escrivint contes i poemes Publicà tres novelles, d’ambient més aviat exòtic i sentimental Salt d’euga 1961,  Amarga joia 1968 i Quan el vent dansa amb el destí 2009 Resten inèdits reculls de poemes inspirats en l’Empordà i la novella Els vuit vents del món

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Vida Després de cursar estudis de dret i periodisme, el 1947 ingressà com a guionista a Ràdio Barcelona Allí participà en nombrosos i diversos programes, obtingué el premi Ondas per la radionovella Sin derecho a vivir 1953 i es feu molt popular amb l’espai de contes infantils Tambor, que es mantingué en antena del 1955 al 1972, amb un total de 7000 contes Autor d’obres teatrals, comèdies musicals i novelles, publicà articles periodístics en diaris i revistes com "Crítica" 1944-50 També traslladà la seva activitat literària al cinema, com a guionista de films produïts…

Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la…

Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a Sigronet i a El Noi Català , i escriví especialment contes a Cavall Fort Dedicada a l’ensenyament i la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975