Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Ceretània
Historiografia catalana
Revista fundada el 1991 i editada per l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà, el Patronat Francesc Eiximenis i el Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne.
Els temes d’estudi que tracta són les investigacions sobre la història, la sociologia, les estructures tradicionals i la llengua de la comarca natural de la Cerdanya, és a dir, sobre les dues administracions que hi coexisteixen Pretén, doncs, divulgar una realitat única i donar a conèixer estudis globals sobre la comarca, amb una voluntat de cooperació entre els diversos organismes editors i els collaboradors el Convent Museu Cerdà de Puigcerdà i el Servei Comarcal de Català de Cerdanya Té una periodicitat irregular el segon número no sortí fins el 1998 Hi publiquen investigadors…
Jesús María Barrientos Pacho
Història del dret
Jurista castellà.
Ingressà a la carrera judicial el 1985 amb plaça als jutjats de districte d’Astorga Lleó, el jutjat número 26 de Barcelona i el jutjat de primera instància de San Vicente de la Barquera Cantàbria Magistrat des del 1988 i destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, s’incorporà en comissió de serveis a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC, la Sala Civil i Penal del qual reforçà des del 2014 Ha estat consultor de la Unió Europea i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, vocal del consell rector…
Laura Chinchilla Miranda
Política
Política costa-riquenya.
Estudià ciències polítiques i el 1986 anà als EUA a ampliar estudis, on obtingué un màster de la Universitat de Georgetown Els anys següents treballà en diverses institucions internacionals regionals dedicades a promoure la cooperació, l’estabilitat i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina, entre les quals el Banc Interamericà de Desenvolupament i la Fundació Arias per a la Pau i el Progrés Humà Durant el mandat de José María Figueres Olsen fou viceministra 1994-96 i ministra 1996-98 de seguretat pública i cap de diversos òrgans dedicats a la lluita contra el narcotràfic Elegida…
Enric Vigues i Roig
Economia
Economista.
Feu els estudis d’economia a les universitats de Barcelona, i després també a Oxford i a lowa S’interessà pels problemes agraris de l’Amèrica Llatina Durant set anys treballà en un projecte de cooperació internacional i de reforma agrària als departaments de Junín i Pasco del Perú, país on residí i on fou assessor del Ministeri d’Agricultura També ensenyà política econòmica agrària a la Universidad Católica del Perú 1969-70 A partir del 1971 ingressà a I’Instituto Iberoamericano de Ciencias Agrícolas, per al qual treballà en alguns països de l’Amèrica Central, Bolívia i Haití, entre d’altres…
Gustau Nerín i Abad
Antropologia
Antropòleg.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1991 L’any 1990 començà a viatjar a Guinea Equatorial, país sobre la història i la societat del qual ha esdevingut especialista, especialment sobre colonialisme i postcolonialisme, i on alterna la residència amb Catalunya Professor a la Universitat de la Guinea Equatorial, al Centre Associat de la UNED de Bata i al Centre Cultural Espanyol de Bata, ha dut a terme recerca o missions com a consultor en projectes de cooperació també en altres estats del golf de Guinea Ha publicat Guinea Equatorial, història en blanc i negre…
Aràbia Saudita 2009
Estat
Al començament de juny, l'Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait i Qatar, membres del Consell de Cooperació del Golf CCG, reunits a Al-Riyad Aràbia Saudita van fer un altre pas cap al llançament d'una moneda única i van signar un acord sobre la creació d'una unió monetària Per a això, es crearà un Consell Monetari a Al-Riyad i, posteriorment, un Banc Central del Golf Els altres dos estats del CCG, Oman i la Unió dels Emirats Àrabs, es van retirar del projecte Al juliol, en el primer judici de presumptes membres d'al-Qaida al país saudita, un tribunal va condemnar un militant a la pena…
Rafael Termes i Carreró

Rafael Termes i Carreró
© IESE
Economia
Empresari.
Doctorat en enginyeria industrial, des del 1964 fou conseller del Banc Popular i president de l’Associació Espanyola de la Banca 1977-90 El 1958 participà en la creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE de la Universitat de Navarra Del 1991 al 2000 fou director del campus de l’IESE de Madrid, i des del 2000 n'era president d’honor Fou també un dels primers membres de l’Opus Dei a Barcelona, i membre fundador de l’ONG SECOT Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica El 1987 creà el Foment de Fundacions per contribuir al desenvolupament humà i…
Qatar 2012
Estat
A l'abril, l'Índia i Qatar van signar un pacte de cooperació en matèria d'exploració petroliera i gasística L'acord va arribar en el marc de la decisió índia de cercar més fonts d'energia per a abastir la seva creixent demanda energètica i després que hagués de reduir les importacions de petroli iranià, sota pressió internacional, per fer complir les sancions contra l'Iran Al final del mes de maig, dinou persones, la majoria nens, van morir en un tiroteig en un centre comercial de Doha, la capital del país La causa de l'incident encara està per determinar D'altra banda, al final…
commoció dels Gorretes
Història
Revolta popular contra el govern de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó ocorreguda al Principat arran de la declaració de guerra amb França i la subsegüent penetració francesa al Principat; fou dirigida pel duc de Noailles (maig de 1689).
Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes tot i això,…
Tractat de Maastricht
Tractat fundacional de la Unió Europea, dit també de la Unió Europea, signat el febrer del 1992, pel qual hom ratificava els acords presos en la reunió del Consell Europeu celebrada a la ciutat de Maastricht el desembre del 1991.
Concebut com la continuació del Tractat de Roma , i comparable a aquest en importància Comportà avenços substancials en la política exterior i la de defensa comunes Unió Europea Occidental, en la unió política i en les facultats del Parlament i la Comissió, en els fons de cohesió, en la cooperació judicial, en els drets de vot i de candidatura en les eleccions judicials i europees, i impulsà sobretot la unió econòmica i monetària , a partir d’un tractat propi 1991 L’entrada en vigor del Tractat octubre del 1993, que donà lloc a la Unió Europea UE, experimentà un retard important…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina