Resultats de la cerca
Es mostren 897 resultats
anelles
Anelles gimnàstiques
Esport
Aparell gimnàstic usat per a practicar exercicis de suspensió i de sosteniment.
Les anelles reglamentàries són de fusta polida, de 18 cm de diàmetre interior i de 28 o 30 mm de gruix Pengen de dues cordes fixades al sostre o a una barra horitzontal
sisal
Botànica
Indústria tèxtil
Planta semblant a l’atzavara, de la família de les amaril·lidàcies, oriünda de Mèxic i de l’Amèrica Central, però conreada també en altres regions càlides.
És molt resistent a la sequedat Forneix unes fibres bastes i rígides, de color groc pàllid o blanquinós, que són separades de les fulles mitjançant raspadors, i amb les quals hom fabrica cordes i cordills
crwth
Música
Instrument de corda, un tipus de lira de 55 a 60 cm de llargària i d’uns 23 a 25 cm d’amplària que, amb el temps, passà a tocar-se amb un arquet.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior aguantat per dos braços laterals i al cordal inferior Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI Al segle XIV s’hi incorporà un…
claviorgue
Música
Instrument musical resultant de la combinació d’un clavicèmbal i un petit orgue.
Dotat d’un o de dos teclats, amb el teclat i les cordes propis del clavicèmbal a la part superior, disposava a la part inferior de dos o tres jocs d’orgue generalment de dimensions reduïdes, com ara un bordó de 8', flautat de 4’ i de 2' A Espanya, seguint la tradició dels jocs partits, podien disposar d’un flautat de mà dreta de 8', un bordó de 4', i un baixó o bé un oboè-regalia, com a llengüetes El funcionament de les manxes per a la provisió d’aire anava a càrrec d’un manxaire, o bé del mateix intèrpret gràcies a un pedal que sobresortia a l’altura del peu dret similar a l’…
cèrcol
Música
Instrument musical que consisteix en un marc circular de fusta amb petites obertures laterals on es disposen, per parelles, algunes planxetes o disquets de metall enfilats amb un filferro que sonen en ser sacsejades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El cèrcol està creuat per dues cordes o cordills que serveixen de suport a altres parelles de sonalles alguns models tenen cascavells en lloc de sonalles separades entre si per nusos
llaüts
Guitarra espanyola que utilitza la closca d’un armadillo com a caixa de ressonància.
© X. Pintanel
Música
En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
Les cordes són fixades per un extrem al claviller del mànec, i per l’altre a la caixa Dins la família dels llaüts hom inclou els diversos tipus de violes, violins, els mateixos llaüts mandolina, chitarrone , etc i les guitarres
erhu
Música
Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares.
És constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda
formi
Indústria tèxtil
Fibra que hom extreu en forma de fascicles, de 60 a 100 mm de llarg, de les fulles del formi per un batement i una torsió a mà o a màquina.
La fibra elemental fa de 3 a 8 mm de llarg i un diàmetre de 8 a 15 μ Hom empra els fascicles, de color blanc groguenc, per a fer teixits, paper i, sobretot, cordes Hom l’anomena també lli de Nova Zelanda
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en…