Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
Ramon de Cortada
Història
Militar
Vicealmirall de l’esquadra catalana.
Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília
Felip Bauzà i Cañas
Cartografia
Història
Política
Cartògraf, capità de navili i polític.
De família obrera, després de participar en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca 1781, inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques Acompanyà l’almirall Alessandro Malaspina en el seu viatge al voltant del món 1789-94 i, com a resultat del viatge, es dedicà 1795 a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic, que després fou suspesa per raons polítiques Durant la guerra contra Napoleó estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a…
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o…
xàvega
Pesca
Art de pesca, de transició entre els d’encerclament i els d’arrossegament, de grans dimensions; és semblant als d’arrossegament de platja, però poc llastat, de manera que hi predomina més l’acció dels suros, i és molt semblant al camió.
Fou emprat des del segle XVII en molts indrets de les costes del Principat de Catalunya per a la pesca a l’encesa caigué en desús durant la Segona República Espanyola
pagellida
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis marins, de l’ordre dels diotocardis, de la família dels patèl·lids, amb la closca, cònica, sense orifici i sense estrat de nacre.
Habiten sobre les roques de la zona costanera, damunt les quals estan fortament adherides Són freqüents a les costes mediterrànies Patella vulgata, P coerulea i, bé que comestibles, són poc apreciades
Torre de la Guàrdia (Banyuls dels Aspres)
Art romànic
Aquesta torre, la qual remuntava el seu l’origen probablement als temps carolingis, és esmentada el 1043 “ipsa Guardia, costes de la Guardia” Actualment ha desaparegut i hom n’ignora l’emplaçament
Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson
© Fototeca.cat
Economia
Enginyer i financer nord-americà.
Inventà un fàcil mètode d’enllumenat elèctric i fundà a Boston la Somerville Electric Light Company i més tard la Makefield Light Company Ocupà llocs de direcció en importants empreses nord-americanes Creà les primeres centrals hidroelèctriques de l’Amèrica Llatina Brasil, Mèxic i l’empresa Electrical Development Company, que aprofità els salts d’aigua del riu Niàgara L’any 1908 fomentà l’estudi i el projecte d’electrificacions de la indústria catalana a partir de l’explotació de la força hidràulica de l’Ebre i dels seus afluents Segre, Noguera Pallaresa amb aquesta finalitat el 1911 promogué…
Penas
Golf marí
Extens golf del S de Xile.
Situat a les costes de la província d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, entre la península de Taitao, al N, i una quantitat innombrable d’arxipèlags que cobreixen el litoral sud
golf de Patres
Golf marí
Golf septentrional del Peloponès, Grècia, entre els caps Papas i Drépanon.
Té poca fondària menys de 100 m i les costes són planes i suaus i acullen diversos nuclis de població, el més important dels quals és la ciutat que li dóna el nom
progradació
Geologia
Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.
L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina