Resultats de la cerca
Es mostren 7017 resultats
Samsó
Darrer dels set jutges (llibre dels Jutges) d’Israel, heroi nacional de la lluita contra els filisteus.
Consagrat nazireu , la seva fama va lligada als nombrosos episodis de la seva guerrilla personal i de la seva força Després d’haver confiat el secret de la seva força —els cabells llargs del nazireat— a Dalila , fou empresonat i durant una festa enderrocà el temple de Dagon, on perdé la vida juntament amb la de milers dels seus enemics Molts exegetes veuen en aquest cicle d’episodis una rèplica del mite d’Hèrcules o de Gilgameš o, si més no, una amplificació popular d’algunes proeses extraordinàries La seva figura, represa sovint per l’art i per la literatura, ha inspirat, entre altres, un…
Tugan Tīmūr
Història
Darrer emperador de la dinastia sinomongòlica Yuan (1333-68), conegut també amb el nom xinès de Shuendi.
Rebé, a Pequín, quatre franciscans tramesos per Benet XII 1342 El seu govern es caracteritzà pels desordres interns Derrocat per una revolta popular 1368, fou expulsat de Pequín
Hug Roger III de Pallars
Història
Darrer comte de Pallars Sobirà (1451-91), fill d’Arnau Roger IV i de Joana de Cardona.
Es casà amb Caterina, filla del prohom rossellonès Felip d’Albert El 1461 formà part de l’ambaixada que reclamà de Joan II la llibertat de Carles de Viana, i del Consell del Principat, i estigué en pugna amb el seu oncle Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades El 1462, com a cap militar suprem del Principat, combaté els remences, assetjà la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran a la Força de Girona i defensà Barcelona Fou diputat del general en 1464-67, caigué presoner de Joan II el 1466, fou alliberat el 1470 i prosseguí la lluita fins a la capitulació de Pedralbes, de la qual fou…
centcames
Zoologia
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (amb l’orifici genital al penúltim segment) que té el cos aplanat i les potes relativament curtes, així com les antenes.
Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves
conduplicació
Retòrica
Figura retòrica que consisteix a repetir el darrer mot d’una clàusula al començament de la clàusula següent.
Armadans
Família aristocràtica mallorquina famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, el darrer terç del s. XV.
A causa d’una simple ofensa, Perot Espanyol, amb una cinquantena d’homes, assaltà la casa de Jaume Armadans i matà aquest i la seva muller L’any següent, durant una funció religiosa, a causa d’una lleugera empenta s’originà una lluita entre les dues famílies en la qual intervingueren tres-centes persones armades i que ocasionà gran nombre de morts Les rivalitats perduraren fins al s XVIII sota el nom de Canamunt i Canavalls Canamunt Aquests dos cognoms, que, segons sembla, s’extingiren als s XVI i XVII, han perdurat en dos topònims que han donat lloc als nuclis de So N'Armandans i So N'…
Guilhem Belibasta
Història
Cristianisme
Ancià càtar, el darrer d’aquesta jerarquia a Occitània i als Països Catalans del qual hom té notícia.
S'inicià en el catarisme quan aquest sistema religiós ja declinava a les terres llenguadocianes Detingut i empresonat pels inquisidors, s’evadí de les presons de Carcassona i es refugià a Lleida, i després a Sant Mateu del Maestrat, on formà una petita comunitat d’immigrats occitans Fou detingut a Tírvia Pallars Sobirà, amb alguns dels seus adeptes, pels inquisidors catalans fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès, territori pertanyent a l’arquebisbe de Narbona, senyor feudal del dirigent càtar
mestre dels Perea
Pintura
Nom donat al pintor del darrer quart del s XV, actiu a València i tot el seu regne.
Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València,…
Albert I de Prússia
Història
Primer duc a Prússia (1525-68) i darrer gran mestre de l’orde dels cavallers teutònics (1511-25).
Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina