Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
Església de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba o Mirbes és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet darrerament al…
Martin Walser
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
En la seva obra, tant novellística com teatral, ofereix una panoràmica punyent de la societat alemanya Cal destacar-ne el recull de narracions Ein Flugzeug über dem Haus ‘Un avió damunt la casa’, 1955, les novelles Halbzeit ‘Mig temps’, 1960, Das Einhorn ‘L’unicorn’, 1966 i Der Sturz ‘La caiguda’, 1973 i, en teatre, Überlebensgross Herr Krott ‘El gegantí senyor Krott’, 1963, Ein Kinderspiel ‘Un joc d’infants’, 1970 i Das Sauspiel ‘El joc brut’, 1975 Darrerament s’ha dedicat sobretot a l’assaig crític Wie und wovon handelt Literatur ‘Com i de què tracta la literatura’, 1973, Wer…
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonini
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…
Nous Horitzons
Publicacions periòdiques
Revista en català, política i cultural, fundada el 1960 amb el nom d’Horitzons, estretament relacionada amb el PSUC.
El 1962 adoptà el nom actual De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977 A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán Han estat collaboradors de la revista en les seves diferents èpoques RVidiella, G Aribau, G López Raimundo,…
Muralla medieval (Vic)
Art romànic
Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha aparegut en certs…
Castell d’Arfa (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa , el bisbe només podrà erigir una força si pot demostrar que els predecessors del comte l’assignaren a l’església d…
Albert García i Demestres
Música
Compositor i tenor.
Estudià a Barcelona, Wuppertal, París, Mòdena i Bolonya D’esperit rebel i incoformista, que es tradueix en una música fresca, comunicativa i d’una gran imaginació tímbrica, en el seu catàleg destaquen les òperes de cambra Para ti —soledades sin sombra , Aprima’t en 3 dies , estrenada al festival Grec’97 i Mariana en sombras , encàrrec de l’ajuntament de Granada i basada en la figura de Mariana Pineda la creació simfònica, encàrrec de l’OBC, La festa Pepa Vargas in memorian 2004 un Stabat Mater 2004 i bandes sonores per a cinema i televisió També s’ha destacat com a divulgador de la música…
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta séquia fou…
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Filla de Jaume III de Mallorca i Constança d’Aragó Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà…
Antònia Arbona i Santamaria

Antònia Arbona i Santamaria
© A.Arbona
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciada en filologia catalana 1997, ha publicat diversos llibres En poesia cal destacar Teories d’amor i desig Recull de sonets 1992, Terra i cendra 1993, Murades de sensacions 1995, Cadència 1998, Mans de carboni 1999, Gènesi 2000, Synthesis 2000, Singàmia 2001, Panys en la penombra 2001, El cromatisme dels mots 2002, Territori d’encluses 2005, La veritat i el límit 2007, Canelobres que enlluernen 2008, Rere la màscara 2008 i Poemes pictòrics 2016 En assaig ha publicat La poesia de Bartomeu Fiol Sense decòrum a la recerca de la veritat 2000, La poesia de Jaume…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina