Resultats de la cerca
Es mostren 1859 resultats
luxació
Patologia humana
Desplaçament permanent, complet o incomplet, del lloc que un os ocupa dins una articulació.
La luxació més freqüent és la traumàtica , que s’esdevé a causa d’una violència exterior i que va acompanyada generalment de lesió de lligaments Com més mòbil és l’articulació, més exposada hi és així, les luxacions més freqüents són les de les espatlles i els colzes La luxació patològica té com a causa la destrucció de les extremitats òssies artritis, osteomielitis Les luxacions congènites la de l’anca és la més freqüent es caracteritzen per la facilitat en la reducció i per la freqüència de les recidives
esplenomegàlia
Patologia humana
Augment del volum de la melsa que quan ateny el doble del normal pot ésser palpada per sota la vora costal esquerra.
Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia i trombopènia
José Llorca Rodríguez
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Director del Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València des de la seva creació 1948-73 Entre d’altres, dirigí les excavacions de la necròpoli romana de la Boatella i les del carrer del Rellotge Vell, on aparegué el magnífic mosaic romà de la Medusa A proposta seva, l’Ajuntament aprovà diferents normatives per evitar que la dinàmica constructiva provoqués una destrucció descontrolada del subsol, un plantejament que s’avançà al seu temps i posà les bases per al desenvolupament de la investigació arqueològica en el medi urbà
Josep Flavi
Historiografia
Historiador jueu, el nom autèntic del qual era Josep ben Maties.
Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis
Joan Noves
Literatura catalana
Poeta i enginyer químic.
Després de llicenciar-se en enginyeria química a l’Institut Químic de Sarrià, escriví poesia des de l’any 1971 Ha publicat els poemaris Somnis i malsons 1980 i Timbals de primavera 1986, prologats per Josep Palau i Fabre La secreta joventut 2014 —que recull els poemes escrits entre el 1971 i el 1981 i els set poemes de la sèrie Cançonets 1990—, i La destrucció 2014 Vital, alliberadora i formalista, la seva poesia és una proposta de superació dels mecanismes repressius que actuen en la societat moderna És president de la Fundació Palau
bioerosió
Geologia
Procés de destrucció o de pèrdua de substància d’una roca causat per l’acció d’un organisme.
vermicida
Farmàcia
Dit del medicament emprat per a la destrucció dels cucs paràsits intestinals de l’home i dels animals.
Els més emprats són la santonina, la piperazina, l’àcid embèlic i l’hexilresorcinol
salvació
Acció de salvar o de salvar-se de la destrucció, de la ruïna, especialment de la perdició eterna.
litotrípsia extracorpòria per ones de xoc
Mètode no invasiu de litotrípsia en què un aparell adequat, denominat litotriptor, genera ones de xoc que, orientades per un reflector el·lipsoidal, convergeixen focalment en el càlcul renal d’un pacient parcialment submergit en aigua.
L’impuls de les ones té una durada d’aproximadament 0,5 μs i una pressió de pocs Kbar La ubicació del càlcul renal és determinada amb precisió gràcies a un sistema biaxial de raigs X La destrucció del càlcul és selectiva i es basa en el principi que en el punt d’entrada de les ones s’originen forces de compressió, mentre que en l’extrem oposat del càlcul, per inversió durant la fase de reflexió, s’originen forces de tracció El càlcul, així, es fragmenta en partícules petites, semblants a una sorra fina, que són eliminades espontàniament per via urinària Ateses les característiques innòcues d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina