Resultats de la cerca
Es mostren 1780 resultats
pragmatisme
Filosofia
Corrent de pensament molt estès en el món contemporani i especialment desenvolupat com a doctrina filosòfica als països anglosaxons, sobretot als EUA, que hom pot caracteritzar per un clar antiintel·lectualisme i per la primacia que hom dóna a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses.
Com a doctrina fou iniciat per Ch S Peirce, membre, juntament amb W James, del Metaphysical Club de Boston 1872-74 La collaboració d’ambdós i de F C S Schiller en la revista Leonardo 1903-07 féu cristallitzar l’anomenat pragmatisme italià M Calderoni, el jove G Papini i G Vailatti Bé que Peirce intentà de distingir la seva doctrina pragmatisme lògic de les modalitats que aquesta adoptà en James pragmatisme ètic i religiós i Schiller pragmatisme anomenat humanista, amb importants dosis d’irracionalitat i voluntarisme, tanmateix les dues darreres variants no foren sinó aplicació de la primera…
pastorel·la
Literatura
Composició lírica que combina tres elements temàtics bàsics: el passeig matinal i l’encontre d’un cavaller —que a voltes és el poeta mateix— amb una pastora que guarda el bestiar, un diàleg a través del qual aquell requereix d’amor la noia, i el desenllaç de l’aventura, que pot ésser el consentiment o el refús de la requerida, i, encara, la burla de què és objecte el galant, amb la possible o real intervenció dels parents o l’amat de la pastora per auxiliar-la.
El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai…
clade
Biologia
En taxonomia, grup monofilètic compost per un tàxon ancestral i tots els descendents d’aquest avantpassat.
Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie avantpassat es divideix i dóna lloc a dues o més espècies descendents El concepte de monofília contrasta amb els de…
neteja ètnica
Antropologia
Militar
Expressió sorgida durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia per a indicar l’eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat.
La neteja ètnica és un tipus de genocidi destinat a eliminar el caràcter multiètnic d’una regió en benefici de la pervivència d’un únic grup A l’antiga Iugoslàvia fou inicialment practicada pels serbis, però els croats no trigaren gaire a posar-la en pràctica El major nombre de morts es produïren a Bòsnia i Hercegovina, que era la república habitada per una major diversitat ètnica, i el collectiu més afectat fou el dels musulmans, que al començament de la guerra s’havien negat a adoptar actituds violentes Tanmateix, amb anterioritat ja s’havien dut a terme programes de neteja…
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples manifesten…
Pla d’Acció Tutorial
Planificació de les activitats de tutoria en un centre docent.
És el marc en què s’especifiquen els criteris i procediments d’organització i funcionament del servei de tutoria a l’alumnat Conté les línies d’actuació principals que els tutors han de desenvolupar amb l’alumnat del seu grup, amb les famílies i amb l’equip docent corresponent Aquest pla forma part del projecte curricular de centre, és aprovat pel claustre de professors i coordinat pel cap d’estudis, a partir d’una proposta elaborada per la coordinació pedagògica Conté les actuacions concretes amb relació a temes com l’acollida de l’alumnat, l’orientació personalitzada, fonamentalment, en els…
Proves diagnòstiques de la sang
Patologia humana
Per tal d’efectuar la diagnosi de les malalties hematològiques és importantíssim avaluar-ne la simptomatologia i les dades obtingudes en l’examen físic, bé que llur confirmació sol exigir diverses proves Entre els procediments més emprats cal destacar-ne alguns que no solament són indicats en la diagnosi de malalties hematològiques En aquest sentit, tenen un paper principal les anàlisis de sang, que aporten una diversitat d’informacions interessants en l’estudi de diverses afeccions, o que fins i tot els metges solliciten sistemàticament per a l’avaluació inicial de llurs…
impromptu
Música
Peça instrumental per a solista, habitualment per a piano, característica del segle XIX, d’estil improvisat, que suggereix una inspiració sobtada.
Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu ,…
maraca

Maraques
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’acompanyament rítmic de nombroses…
esquella
Música
Campana feta amb planxa de metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa a una cavitat També és conegut pels noms de picarda, picarola, truc, cabronera, tringola, borromba i borrombí Les esquelles estan construïdes amb una planxa de metall plegada en forma tubular o cilíndrica recoberta amb una part de coure -algunes vegades, tan sols fragments-, que és el que dona la qualitat sonora al material després de la fosa L’ansa és del mateix material i prou ampla perquè pugui ser subjectada al collar de l’animal El batall de les esquelles pot ser fet de fusta, banya, os, cuir o ferro, i sovint és obra del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina