Resultats de la cerca

Es dóna principalment en les grans articulacions com el genoll Cursa amb dolor viu de l’articulació i impotència funcional del membre Les principals causes són les posttraumàtiques, l’hemofília i més rarament les malalties pròpies de l’articulació

Clínicament es manifesta per dolor en el trajecte de la vena, envermelliment, edema, palpació d’un cordó indurat i impotència funcional El tractament consisteix a administrar anticoagulants, antibiòtics, antiinflamatoris i antitrombòtics i a mantenir el pacient en posicions adequades

Pot comportar trastorns locals en el lloc de la picada com ara enrogiment, tumefacció i dolor i trastorns generals com p ex nàusees, vòmits, suor, llagrimeig, agitació, convulsions, afectació cardíaca, coma i, a voltes, fins i tot la mort

Intervé en diverses funcions, principalment en la regulació de l’estat de vigília i son i de l’estat d’alerta, i en els mecanismes de control del dolor Els nuclis de la rafe són afectats per les substàncies psicotròpiques

La fase aguda produeix febre, esgarrifances, dolor lumbar, leucocitúria, i en el cultiu de l’orina sol créixer el germen causant de la infecció La forma crònica bilateral evoluciona cap a una insuficiència renal, amb els ronyons disminuïts de volum

Se n'atribueix la causa a una sensibilitat dolorosa augmentada conjuntament amb un trastorn dels mecanismes de percepció dels estímuls mecànics, que esdevenen dolorosos

Definició L’ apendicitis constitueix un trastorn molt freqüent, especialment entre 15 anys i 25, que es caracteritza per la inflamació de l’apèndix cecal o vermicular, és a dir, la prolongació allargada i de forma tubular que descriu la paret del cec o primera porció de l’intestí gros La inflamació de l’apèndix cecal se sol produir quan per alguna raó aquest òrgan —que és estret, allargat i no té sortida— s’obstrueix i crea les condicions adequades perquè diversos tipus de bacteris que normalment habiten a l’intestí gros, inclòs l’apèndix cecal, es reprodueixin i en lesionin els teixits…

És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns…

Apareix sovint després de processos obstructius de les vies biliars litiasi, tumors i és causada per colibacils, estreptococs, enterococs, etc, generalment de procedència intestinal Es manifesta amb febre alta i esgarrifances i, sovint, també amb icterícia i dolor en la zona hepàtica

La seva fórmula molecular és C 12 H 22 O 2 Es presenta com un líquid oliós i volàtil de color groc És un alcaloide que es fa servir en forma de tintura per a tractar inflamacions i quadres de dolor muscular