Resultats de la cerca

Aquesta parròquia, ara desapareguda, és esmentada com a tal en la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314 a les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp Tanmateix des del 1099, sembla que era adscrita a la canònica de Mur, i per tant, el bisbe d’Urgell no hi tenia jurisdicció eclesiàstica El lloc d’Alta-riba fou incorporat a la corona any 1423, conjuntament amb els lloc d’Orrit Palau, Susterris i Puigcercós

Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França

El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…

Basada en principis gallicans i episcopalistes, afirma que corresponen al papa únicament els drets necessaris a la conservació de la unitat de la fe i de la disciplina eclesiàstica, d’acord amb les tradicions apostòliques i les decisions conciliars Tots els bisbes, incloent-hi el de Roma, tenen la mateixa potestat, i el concili és l’autoritat suprema i independent Els Advertiments de Coblença 1769 i els Punts d’Ems 1785 intentaren, sense èxit, d’aplicar aquests principis i de crear una església nacional alemanya

Nomenat pel seu parent l’emperador Enric III, fou ratificat per la clerecia i el poble romà Precursor de la reforma gregoriana, s’esforçà a redreçar la disciplina eclesiàstica, assistit per Hildebrand futur Gregori VII, el cardenal Humbert i Pere Damià Viatjà per la cristiandat i presidí nombrosos concilis Condemnà 1050 la doctrina eucarística de Berenguer de Tours Els darrers anys del seu pontificat foren marcats per la desfeta enfront dels normands 1053 i el Cisma d'Orient 1054 La seva festa se celebra el 19 d’abril

A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta

Fou ordenat de sacerdot el 1930, i fou un dels fundadors del collegi Costa i Llobera i del Guillem Cifre de Colonya, de Pollença La seva tasca investigadora s’ha centrat en la història eclesiàstica de Pollença i el seu temple Entre les seves obres destaquen Les tres imatges de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença 1975, La custòdia centenària de Pollença 1979, Dos-cents anys de vida parroquial de Pollença 1790-1990 1991 i Guia històrica descriptiva del temple parroquial de Pollença 1993

Les sessions, que es desenvoluparen a la ciutat italiana de Trento, es perllongaren fins el 1563, ja sota el papat de Pius IV A part de tractar d’aspectes relatius a la redefinició doctrinal del catolicisme i d’altres de legislació eclesiàstica, es promogué una sèrie de disposicions que afectaven la reordenació de tots els aspectes que concernien el culte de l’Església, inclosa la música Les disposicions aprovades a Trento marcaren un nou punt d’inflexió en el desenvolupament històric de l’Església Catòlica, la Contrareforma

Doctor en drets Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca 1666, un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac 1666 i un Memorial de la Universitat General de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa sd

El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll