Resultats de la cerca
Es mostren 5503 resultats
Eduard Coll i Masadas
Economia
Economista.
Doctor en dret 1863, fou catedràtic d’economia política 1856, de geografia i estadística comercial, i d’economia política i legislació mercantil Director de l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1887-90 Publicà diversos manuals pedagògics Principios de economía política, 1872 Geografía y estadística comercial , 1878 i estudis demogràfics de Granollers 1854 i de Terrassa 1856
Oliver Hart

Oliver Hart
© Harvard University
Economia
Economista britànic naturalitzat nord-americà
Graduat en matemàtiques per la Universitat de Cambridge 1969 i màster en economia per la Universitat de Warwick 1972 Posteriorment estudià als Estats Units, on es doctorà en economia per la Universitat de Princeton 1974 Ha desenvolupat l’activitat acadèmica principalment a la London School of Economics 1981-1985, al Massachusetts Institute of Technology 1985-93 i a la Universitat de Harvard, on en 1993-97 fou professor d’economia i posteriorment professor visitant de la càtedra John M Olin a la Harvard Law School 1999-2003 i president del departament d’…
Jean-Baptiste Say
Economia
Economista francès.
Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou…
Manuel de Torres Martínez
Economia
Economista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de…
Romà Perpiñà i Grau
Economia
Economista.
Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs director del servei d’estudis econòmics de la CHADE 1927-29 i del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929, i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos La seva principal obra, De economía hispana 1936, publicada en…
Luis de Guindos, designat vicepresident del BCE
L’Eurogrup, l'òrgan de la Unió Europea que formen els ministres d’Economia dels estats membres, elegeix el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, com a nou vicepresident del Banc Central Europeu en substitució del portuguès Vítor Constância a partir del juny Al març, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, nomena Román Escolano nou titular d’Economia
Andreu Mas-Colell

Andreu Mas-Colell
© Universitat Pompeu Fabra
Economia
Economista i polític.
Trajectòria acadèmica i professional Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1966 a la Universitat de Valladolid Posteriorment amplià estudis a la Universitat de Minnesota EUA, on es doctorà l’any 1972 Professor ajudant i successivament assistent i catedràtic del departament de matemàtiques i economia de la Universitat de Berkeley 1972-81, catedràtic d’economia a la Universitat de Harvard 1981-96, i des del 1995 del departament d’economia de la Universitat Pompeu Fabra , ha estat professor visitant en diverses…
economat
Economia
Dret del treball
Establiment d’articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb més economia que a les botigues.
Generalment és de caràcter laboral, organitzat per l’empresari per assortir els treballadors als quals dona feina, però també pot ésser creat per una administració pública per als seus funcionaris Creat en els primers temps de l’era industrial, adoptà sovint forma de sobreexplotació, motiu pel qual hom acabà per regular-los o prohibir-los
llei nova
Bíblia
En contraposició a l’ordre salvífic de l’Antic Testament, economia de la salvació instaurada i acomplerta en Jesucrist.
Bé que pròpiament cal parlar d’esperit evangèlic més que no de llei evangèlica, hom aplica també aquesta expressió al conjunt de normes ideals promulgades en el sermó de la muntanya
sector
Economia
Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris.
Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’elements aliens…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina