Resultats de la cerca

Des del 1978 se subtitula Revista d’història moderna Tracta exclusivament de l’època moderna, especialment els s XVI, XVII i XVIII, i vol donar a conèixer una part de les investigacions que duen a terme els membres del Departament D’acord amb la presentació del primer número, escrita per Joan Reglà, es pretén publicar «treballs monogràfics de tema essencialment valencià», encara que no exclusivament Ell volia que la revista tingués un elevat rigor científic, alhora que es marcà l’objectiu de contribuir a una història total o integral que tingués sempre present que el més important són les…

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930

Organitzada pel Futbol Club Barcelona, tenia lloc al final del mes d’octubre, per a cloure la temporada La cursa completava un recorregut de 4300 m, des de l’avinguda de Rius i Taulet davant les Fonts de Montjuïc fins a les portes del castell de Montjuïc En el palmarès, hi figuren Miguel Bartolomé, Antonio Prieto, Amado Hernández, Martín Fiz i la vallesana Antònia Griñó que guanyà diverses vegades Els darrers cinc anys també es disputà en marxa atlètica, i alguns dels guanyadors foren Andrés Marín, Manuel Alcalde tres vegades consecutives, 1982, 1983, 1984 i Emilia Cano

Organitzada pel Club Atletisme Viladecans, amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, començà a disputar-se en un polígon industrial, però de seguida s’establí en un circuit d’1 km al Parc de la Torre-roja L’any 1987 acollí el Campionat d’Espanya, que guanyaren Manuel Alcalde i Emilia Cano També serví quatre vegades de Campionat de Catalunya 1989, 1992, 1997, 2006 En el seu palmarès, hi figuren Daniel Plaza, Valentí Massana, Josep Antoni González Cobacho, María Vasco, Encarna Granados, Mari Cruz Díaz, Reyes Sobrino, Beatriz Pascual, Mikel Odriozola i María José Povés

El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat

Durant la república, hom construí la via Llatina i la via Salària A la via Àpia 312 aC, que unia Roma-Càpua-Bríndisi, hom utilitzà lloses de pedra Posteriorment foren construïdes la via Flamínia 220 aC i la via Emília 187 aC S’estengueren progressivament cap a les províncies més allunyades de l’Imperi Vista parcial d’un sector de via de l’imperi romà a la ciutat de Tarragona © Arxiu Fototecacat Als Països Catalans la xarxa es desenvolupà des del s II a partir de la Via Augusta, que unia Roma amb Gades Cadis Subsistiren fins a l’ordenació de camins feta per Felip V el 1718…

D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren basílica,…

Campió peruà, s’establí a Barcelona des de la dècada de 1970 i guanyà els torneigs d’Alacant 1974, Reggio Emilia 1975, Orense 1977, Lanzarote 1977, on assolí el títol de Gran Mestre, i Terrassa 1989 Formà part del Club d’Escacs Vulcà, amb el qual assolí nombrosos Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips Participà en set Olimpíades d’escacs, en sis de les quals representà el Perú, i en la darrera, Espanya 1992 També participà amb la selecció catalana en Campionats d’Europa de veterans 2004, 2006, 2007, 2009 El seu màxim ELO foren 2494 punts, que li suposaren la posició 577 del rànquing…

Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon…