Resultats de la cerca
Es mostren 589 resultats
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
jocs florals
Literatura
Certamen literari que, com a fruit del refinament cultural de la cort de Provença, fou instituït a Tolosa per a premiar les més altes virtuts poètiques.
Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc pel maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del s XV, encara se celebraven jocs florals el 1484 Hom seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinièr, del qual féu…
Ruscino
Historiografia catalana
Revista d’història i arqueologia, principalment de la Catalunya del Nord, en francès, apareguda a Perpinyà entre el 1911 i el 1926 amb el subtítol Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon et des autres pays catalans; fou fundada i dirigida per Pere Vidal, historiador i bibliotecari de Perpinyà.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat pretendre una periodicitat trimestral, es mantingué de manera irregular, amb la publicació d’un sol número anual durant la Primera Guerra Mundial i, després, dos 1920-26 El 1914 núm 4, fasc 3 esdevingué l’òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane creada per l’historiador Enric Aragon, director de la revista a partir del 1920 Vidal i Aragon en foren els principals redactors, amb la realització de treballs originals o mitjançant la publicació anotada de nombrosos documents d’arxius Revista eminentment històrica,…
enginyer | enginyera
Construcció i obres públiques
Persona que exerceix l’enginyeria com a professió.
El terme enginyer fou introduït originàriament en connexió amb la invenció d’artefactes mecànics per a fer la guerra, anomenats ginys de guerra Quan els dirigents dels estats procediren a utilitzar els enginyers i els principis de l’enginyeria per a crear millores en llurs territoris sorgí la diferenciació ente l' enginyer civil i l' enginyer militar A mesura que les diverses ciències i disciplines es desenvoluparen hi hagué per a l’enginyer civil més varietat de coses a conèixer i a fer Arran de la revolució industrial, els enginyers s’hagueren d’especialitzar en un camp determinat Els qui…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’…
Duc
Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de…
Tudó
El tudó Columba palumbus és el més gros dels nostres coloms ateny fins a 40 cm, i també una de les peces cinegètiques més difícils d’abatre, per la seva fortalesa i resistència al tret És dominantment gris, però té el pit d’un color vinós característic, així com dues taques, a la base d’una petita àrea verdosa tornassolada, a banda i banda del coll una banda transversa de l’ala també és blanca, com s’endevina en aquest exemplar fotografiat a Menorca al moment de l’abeuratge aquest és el tret més característic pera identificar-lo en vol Yves Hennechart Espècie sedentària, però amb poblacions…
Josep Villarroya
Historiografia catalana
Història del dret
Historiador i advocat.
Llicenciat en dret l’any 1758 i advocat en exercici, dedicà la major part de la seva activitat professional al servei de la monarquia fou escrivà de cambra de la Reial Audiència de València, comptador de l’orde de Montesa i advocat del rei en l’administració general de l’orde i alcalde honorari de la casa reial, el 1782 El 1795 fou admès com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles La seva obra historiogràfica, inscrita dins la tradició crítica que caracteritzà la historiografia valenciana del segle XVIII, té una finalitat eminentment pràctica escatir els drets que corresponen a…
, ,
Brabant
Història
Regió històrica de l’Europa occidental, que comprenia aproximadament les actuals províncies belgues del Brabant Flamenc, el Brabant Való i Anvers, i la neerlandesa del Brabant Septentrional.
És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina