Resultats de la cerca
Es mostren 976 resultats
baronia de Mosset
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mosset (Conflent), que fou concedida el 1330 per Jaume III de Mallorca a Ademar (IV) de Mosset.
Passà als Saga i als Oms, barons de Montescot, que el 1374 la vengueren a Andreu de Fenollet i de Saportella , vescomte d’Illa i Canet, que la deixà per testament 1386 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau Els Centelles, barons de Nules, la pretengueren, però per sentència del 1437 restà definitivament en poder dels Santa Pau, i passà, per enllaç, als Cruïlles, barons de Castellfollit, i després, per herència, als Margarit, marquesos d’Aguilar
química inorgànica
Química
Part de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics
.
La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
Elionor d’Aragó

Elionor d’Aragó
© Fototeca.cat
Història
Reina de Castella, filla de Pere III de Catalunya-Aragó i d’Elionor de Sicília.
El 1336 fou concertat el seu enllaç amb el príncep Joan després Joan I de Castella , però el casament, per l’hostilitat que hi tingué la seva mare, no fou celebrat a Sòria, el 1375 fins després de la mort d’aquesta, arran de la pau d’Almazán Fou la mare d’ Enric III de Castella i de Ferran I de Catalunya-Aragó , el qual feu valer els seus drets al tron com a fill seu Els seus súbdits castellans l’anomenaren la reina santa
hiperòxid
Química
Anió monovalent de fórmula O- 2
.
Pel fet de compartir electrons en un enllaç molecular, en l’anió hiperòxid cadascun dels àtoms d’oxigen presenta nombre d’oxidació 1,5 en comptes de 2, que és el normal Com a resultat s’obté un ió paramagnètic, és a dir, té un ió desaparellat És una espècie molt inestable i altament reaccionant També reben el nom d’hiperòxids les sals que resulten de la unió de l’anió hiperòxid amb un catió s’han obtingut diverses sals de cations alcalins i alcalinoterris Els radicals hiperòxids es formen en nombroses oxidacions bioquímiques
aminoglicòsid
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics naturals i semisintètics aïllats de soques de Streptomyces
o Micromonospora
.
Químicament són constituïts per un o més aminosucres units per un enllaç glicosídic o una hexosa com és el cas de l’estreptidina o la 2-desoxistreptamina Llur acció bactericida és deguda al fet que actuen directament en la subunitat 30S del ribosoma del bacteri, inhibint la síntesi proteica Són mal absorbits pel tracte gastrointestinal i actius sobretot contra els gèrmens gramnegatius Aquests productes presenten ototoxicitat i nefrotoxicitat i són contraindicats en el primer trimestre de la gestació Els més importants són l’estreptomicina, la gentamicina, la tobramicina, la…
Pierre Daninos

Pierre Daninos
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor humorístic francès.
Periodista, fou oficial d’enllaç amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i publicà diverses novelles humorístiques Obtingué anomenada amb Les carnets du major Thompson 1954, sàtira amable dels francesos vistos per un anglès, a l’estil de Maurois, que tingué diverses continuacions De la resta de la seva obra cal citar Un certain Monsieur Blot 1960, Le jacassin 1962, Snobissimo 1964, Le 36 e dessous 1966, Le pyjama 1972, La composition d’histoire 1979, Auto-mémoires 1982 i La France dans tous ces états 1985
Sanç III de Gascunya
Història
Duc de Gascunya (~926-977), fill del duc Garcia I el Corb i d’Aminiana d’Agen.
Succeí el seu pare juntament amb els seus germans Guillem i Arnau Sanç rebé Bearn, les Landes i el litoral amb el títol ducal Guillem, el comtat de Fesenzac amb Armanyac i Auish i Arnau, el comtat d’Astarac Fou casat amb Isemburga de Bordeus i fou pare dels ducs Sanç IV i Guillem I i de Gombau, arquebisbe de Bordeus Vers el 975 casà el seu fill Guillem I amb Urraca de Pamplona, enllaç que fou el principi d’una estreta aliança entre els reis de Pamplona i els ducs de Gascunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina