Resultats de la cerca

Fou deixeble de Carl Dolmesch, amb qui estudià flauta de bec, i es perfeccionà en la interpretació de música antiga amb Antoine Geoffroy Dechaume Formà part de l’Ensemble Polyphonique de la Radio entre el 1963 i el 1984 L’any 1965 fundà l’Ensemble Ars Antiqua de París amb Joseph Sage contratenor i Guy Robert llaüt, formació amb la qual feu nombrosos enregistraments discogràfics, en què destaquen els dedicats a l’obra de Guillaume de Machaut i de Guillaume Dufay Com a solista, ha enregistrat també obres d’A Vivaldi, JS Bach i GPh Telemann És professor del Conservatori de Rouen Ha…

Fou alumna de J Hubeau al Conservatori de París, on es diplomà el 1959 amb un primer premi en arpa i un altre en música de cambra El 1960 fundà el Trio Nordmann amb A Guilbert i R Fontanarosa, formació que durant divuit anys feu nombroses actuacions, principalment a França Sovint apareix en concerts amb el seu marit, el violinista R Fontanarosa Ha fet una important carrera de solista que inclou un bon nombre d’enregistraments discogràfics, entre els quals cal destacar un disc amb obres de cambra de J Baur, A Boieldieu i JK Krumpholz, sota el títol Concert al saló de Madame…

Estudià guitarra amb Hector Quine a la Royal Academy of Music de Londres, on començà a impartir classes el 1971, i també llaüt de manera autodidàctica L’any 1969 fundà amb James Tyler el Consort of Musicke, dedicat fonamentalment a la interpretació de música del Renaixement anglès, inclosa l’obra completa de John Dowland, de la qual feu un enregistrament discogràfic Des del 1972 assumí individualment la direcció del grup La primera cantant que collaborà amb la formació fou Martyn Hill i posteriorment ho feu Emma Kirkby, habitual en molts dels seus concerts i edicions discogràfiques Rooley ha…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal La seva primera aparició pública a Moscou cridà l’atenció del violinista David Ojstrakh, de qui més tard fou alumna i assistent al Conservatori Cajkovskij de Moscou L’any 1965 obtingué el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1970, el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki En aquesta època inicià la seva carrera de concertista internacional Del 1970 al 1994 fou solista de la Filharmònica de Moscou i del 1981 al 1996 dirigí l’Orquestra de Cambra de Geòrgia, amb la qual realitzà alguns enregistraments L’…

Estudià amb F de Guarnieri al Liceu Musical de Venècia i amb T Tua al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà Fou el primer violí del Quartetto Veneziano del Vittoriale Des del 1931 fins al 1957 fou professor del Conservatori de Venècia L’any 1937 fundà el Quartetto Ferro i del 1957 al 1963 impartí classes al Conservatori de Música de Milà Fou també el primer violí del conjunt I Virtuosi di Roma, amb el qual feu un dels enregistraments més famosos de Les quatre estacions d’A Vivaldi, encara que també enregistrà altres concerts d’aquest compositor Entre els seus alumnes s’han de…

Començà a actuar a dotze anys i quan en tenia divuit inicià la seva carrera en espectacles itinerants pel sud dels Estats Units interpretant sobretot música pop Molt aviat incorporà el blues al seu repertori Quan el 1923 enregistrà per primera vegada ja era molt coneguda, i en cinc anys gravà més de cent cançons, entre les quals destaquen Bo-weavil Blues 1923, See See Rider 1923 i Ma Rainey’s Black Bottom 1927 Realitzà molts dels enregistraments acompanyada d’instrumentistes de jazz , com ara Tommy Ladnier, Louis Armstrong i Coleman Hawkins També feu diverses gravacions amb jug bands , duos…

Estudià música a la Universitat de Wichita i després amplià la seva formació a Nova York, on debutà com a Zúñiga Carmen amb la New York City Opera el 1973 Especialitzat en papers mozartians, destacà en òperes com Les noces de Fígaro o Don Giovanni , obra aquesta darrera que el 1987 enregistrà sota la direcció de H von Karajan També interpretà papers rossinians en diverses ocasions El 1984 cantà Rinaldo GF Händel al Metropolitan de Nova York i a partir d’aleshores inicià una intensa carrera que l’ha dut a actuar als principals teatres d’òpera internacionals, a més de realitzar nombrosos…

Estudià amb A Pessina i el 1919 debutà a Vicenza com a Rodolfo La sonnambula El 1924 es presentà amb èxit al Teatro Costanzi de Roma i al Teatro Colón de Buenos Aires, on fou contractat en temporades successives, fins el 1930 El 1926 debutà al Teatro alla Scala de Milà com a Felip II Don Carlo i hi cantà regularment fins el 1952 Entre el 1929 i el 1933 actuà al Metropolitan de Nova York També es presentà al Covent Garden de Londres 1931, amb La forza del destino , i a l’Òpera de París 1935 Es retirà el 1953, després d’una reeixida carrera al llarg de la qual interpretà els principals…

Després d’haver estat corista en funcions d’opereta, inicià estudis de cant a Bolonya El 1901 actuà a Lisboa, i la temporada 1904-05 debutà a la Scala de Milà Successivament es presentà al Covent Garden de Londres 1905, el Metropolitan de Nova York 1906-07, l’Òpera de París 1909 i el Teatro Real de Madrid 1909-10 Destacat intèrpret de papers verdians, entre el 1905 i el 1915 fou el rival de T Ruffo Del 1917 al 1919 fou membre de l’Òpera de Chicago, i el 1928 inicià una prematura decadència que l’apartà ocasionalment dels escenaris, si bé actuà de manera més o menys intermitent…

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als teatres de Cambridge i de…