Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
Diego de Velázquez
Història
Conqueridor castellà.
Després de lluitar a Itàlia, anà a Amèrica en el segon viatge de Cristòfor Colom 1493 i participà en la colonització de la Hispaniola El 1509 li fou encomanada la conquesta de Cuba, empresa que inicià el 1511 des de Maisí Fundà, entre altres, les ciutats de Baracoa, Santiago i l’Havana Collaborà amb Bartolomé de Las Casas en la defensa dels indis i inicià la introducció d’esclaus Envià les expedicions de Francisco Fernández de Córdoba i de Juan de Grijalva al Yucatán, sense resultats importants A partir del 1519 es dedicà a combatre el creixent prestigi d’Hernán Cortés, l’expedició del qual…
Eunyec de Gelida
Història
Política
Diplomàtic i conseller.
Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa Fill de Sendred de Gurb Els historiadors islàmics li donen el títol de comte , però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l’envià d’ambaixador al califa de Còrdova al-Haqan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitart, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge d’amistat del califa per al comte…
Josep Garriga i Buach
Història
Metge i polític.
Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà Acabada la guerra s…
Guillem Durfort
Història
Ambaixador.
Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans
Anna Maria Antigó
Cristianisme
Religiosa clarissa.
Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645 Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves 1652 Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona retornà a Perpinyà al maig del 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre's a la del bisbe
el Paganell
Priorat
Antic priorat benedictí (Sant Pere del Paganell) del municipi d’Anglesola, prop de l’antic camí ral a Lleida (resta només el nom de la partida de Sant Pere).
L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII desaparegué el…
La delegada de la Generalitat a Alemanya denuncia l’espionatge del govern espanyol
Marie Kapretz, delegada del Govern a Berlín, denuncia l’espionatge d’agents espanyols, així com la intercepció de correus electrònics personals El 22 d’agost la fiscalia general alemanya admet la denúncia L’espionatge a Kapretz és un dels molts a què han estat sotmesos els membres de les delegacions catalanes a l’estranger, segons notícies publicades per diversos mitjans Aquests “seguiments”, com els anomena el ministeri, contenen informació personal i formen part de la documentació que l’Estat envia al TSJC, que demana el tancament de les delegacions El govern de la Generalitat qualifica els…
signatura electrònica
Electrònica i informàtica
Procediment que garanteix la identitat del signatari d’un document electrònic i que el seu contingut no ha estat manipulat.
L’algorisme més emprat s’anomena DSA Digital Signature Algorithm i es basa en l’ús de la criptografia de clau asimètrica i en les funcions resum o hash Signar un document significa obtenir-ne el hash i encriptar aquest hash amb la clau privada del signatari El document original, juntament amb el hash encriptat, s’envia al destinatari Per a verificar la signatura, el destinatari desencripta el hash amb la clau pública del signatari i obté el hash novament a partir del document si el hash obtingut del document coincideix amb el de la desencriptació, el document no ha estat manipulat després…
Sanço Lopes de Ayerbe
Cristianisme
Eclesiàstic.
Besnet de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure Professà al convent franciscà de Saragossa i ocupà càrrecs importants dins l’orde Tenia fama d’orador i de teòleg Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó Bisbe de Tarassona 1344-47, a instàncies del papa Climent VI, i arquebisbe de Tarragona 1346-57, celebrà quatre concilis provincials 1349-51, 1354 i 1357, dels quals restà una relació global escrita Hi donà normes sobre la datació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de…
Francesc de Relat
Cristianisme
Frare dominicà.
Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona Jaume II l’envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l’alliberament de 44 catalans captius del soldà El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l’arquebisbat de Sevilla Per això hagué de defensar els seus drets davant l’intrús Juan de Palmela Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis Mantingué unida fins a la seva mort i relativament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina